Jaume Ripoll: "La clau de Filmin és que és com si fos un mosaic, ajuntem diferents peces de gustos audiovisuals".

26/06/2020

Aquest mes entrevistem a Jaume Ripoll, cofundador de Filmin. La plataforma de streaming online té un catàleg de 14.000 títols entre pel·lícules i sèries. Amb ell parlem de Filmin, de les edicions de festivals online a causa de la covid-19, de l'Atlàntida Fest que és el seu propi festival i de moltes coses més.

Es compleixen 10 anys de la vostra primera subscripció. Com i perquè va néixer Filmin? Quins eren els vostres objectius quan vau crear la plataforma?

La idea va néixer el 2006, la companyia el 2007 i la plataforma el 2008. Va ser un procés de 24 mesos gairebé fins que va veure la llum. I el 2010 va arribar la primera subscripció que és el que celebrem.

Els fundadors de la plataforma José Antonio de Luna, Juan Carlos Tous i jo, creiem que part del futur del consum audiovisual passava sí o sí per internet i això volia dir que si nosaltres, vull dir la gent que treballava al cinema independent al nostre país, volien tenir veu en aquest futur havien de crear la seva pròpia plataforma abans que arribessin previsiblement altres grans companyies. Ni Netflix ni Apple existien en aquell moment, però podíem anticipar que això passaria. Llavors decidim crear la companyia. I neix en el si de la distribuïdora de DVD Cameo. Però decidim que no es dirà Cameo, que es dirà Filmin i incorporem altres distribuïdores dintre de l’accionariat que no estan a Cameo per tal d’ampliar aquesta base. I que no només hi haurà títols d’aquesta distribuïdora sinó d’altra gent que no sigui sòcia per poder donar un catàleg el més gran possible.

Què succeeix? Des de la idea fins a la realitat, vam haver de superar obstacles tècnics, de drets i de negoci. I aquests tres obstacles són els que ens van fer patir o treballar aquests anys fins al 2010.

 

Filmin va ser la primera plataforma de cinema i sèries online a Espanya. El panorama audiovisual ha canviat molt, sobretot amb l’arribada de moltes més plataformes, però vosaltres seguiu aquí. Què us diferència d’altres plataformes?

Filmin té quelcom diferencial. Per un costat, pel contingut que té, el 90% diria que és exclusiu. També pel tipus de cinema i sèries que estrenem i la connexió amb el territori, això és important. És com una plataforma kilòmetre zero que entén i dona suport als joves realitzadors catalans, espanyols i que treballa amb les universitats i institucions del país, amb els festivals com el D’A, el Docs, la Mostra de Dones i altres. I això ens fa diferents, ens fa tenir una certa personalitat. I hi ha una sèrie de subscriptors, que afortunadament cada vegada són més, que entenen o gaudeixen d’aquesta proposta. Hi haurà gent que es decantarà més per les pelis o les sèries, a alguns els encantarà a altres no tant, però això és així. És com quan vas al mercat i tens la botiguera que sap els teus gustos, els entén i et recomana això que és bo i tu te’n refies. Hi ha aquesta idea de confiança i complicitat que és la que treballem amb els subscriptors.

 

Quin contingut del vostre catàleg creus que funciona millor?

És un cúmul, alguns et diran que són les sèries com The Virtues o Inside No. 9, altres que el cinema clàssic amb Metro Goldwyn Mayer, Universal o els clàssics europeus,...Crec que hi ha diferents tipus d’espectadors i cadascun d’ells gaudeix d’una part. La clau de Filmin és que és com si fos un mosaic, ajuntem diferents peces de gustos audiovisuals.

 

Des del principi heu mantingut acords amb diferents festivals per oferir part de la seva programació online, com va néixer aquest apropament als festivals i aquesta intenció de treballar amb ells?

Filmin ha col·laborat amb festivals des de fa molts anys i de fet tenim el nostre propi que és l’Atlàntida Fest. Aquest any celebrem també els deu anys. Amb Docs Barcelona ja hi treballavem, teníem una petita secció online a la plataforma. Que s’ha fet diferent enguany? Doncs que no hi ha hagut la possibilitat de fer una edició física de festivals com el Docs, D’A, la Mostra de Dones. En aquest cas, hem posat tot el nostre equip a disposició del festival.

Al principi van ser ells els que es van apropar a nosaltres i va ser molt fàcil i fluid. Aquí hem guanyat tots, ells perquè han pogut fer les seves edicions i han guanyat visibilitat nacional potser festivals que estaven adscrits al territori. Els creadors que han pogut comercialitzar i donar visibilitat a unes obres que potser no haurien tingut tanta. Els distribuïdors perquè han guanyat un retorn econòmic que no tindrien. I qui més ha guanyat són els espectadors, sens dubte, perquè són els que per un preu molt baix que és la subscripció de Filmin, tenen tots aquests festivals.

 

Creus que hi haurà una continuïtat, que hi haurà més festivals que s’animaran a fer programació online?

Sí, nosaltres hem anunciat el festival de Huelva i es fa al novembre. Tenim el festival de cinema alemany i el de cinema coreà al juny, Festival de Cine LGBTIQ d’Astúries del Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer que comença a finals de juny. Skyline Fest de Benidorm al juliol. Tenim el calendari ben atapeït d’esdeveniments.

 

També heu creat l’Atlàntida Fest que aquest any celebra la seva desena edició com comentaves. Per què va sorgir la necessitat de tenir el vostre propi festival?

Va néixer fa deu anys quan no hi havia festivals online. L’Atlàntida és el primer festival online que es crea al país. I la necessitat era molt clara, posar el focus a unes pel·lícules que sense el festival no tindrien visibilitat, per part dels medis ni per part dels usuaris. I que d’alguna manera tindrien aquesta pàtina de prestigi que dona estar a dins d’un festival. Que després pot tenir un impacte relatiu o transcendent als espectadors però, en qualsevol cas, era important que hi fos i més deu anys abans quan internet no tenia el prestigi que pot tenir ara.

Fa cinc anys quan vam decidir anar a Mallorca, la decisió va venir donada perquè nosaltres també apostem pel que és físic, presencial. I creiem que és fantàstic si es pot fer, combinar els dos formats. L’èxit rotund de Mallorca i cada any l’increment exponencial d’espectadors ens va animar a fer aquesta idea tan ambiciosa d’un festival mix entre Mallorca i online. L’Atlàntida ha estrenat pel·lícules abans que arribessin a les sales de cinema com El desconocido del lago d’Alain Guiraudie, Stories We Tell de Sarah Polley o Alps de Yorgos Lathimos, entre d’altres. Estem parlant de pel·lícules d’un primer nivell mundial. En aquest país ens ha faltat poder gaudir d’aquest contingut amb un accés molt limitat.

 

Sempre heu apostat pels joves creadors i creadores i també pel contingut més proper per exemple amb Filmin.cat que també és una plataforma de suport al cinema fet aquí. És per això que va néixer Filmin.cat?

També neix amb un acord de col·laboració amb ICEC i amb la Conselleria de Cultura que en aquell moment estava encapçalada per Santi Vila. Hi havia una vocació o voluntat molt clara d’institucionalment donar suport a una plataforma íntegrament en català, però no només per l’idioma sinó també la curadoria. És a dir, hi ha un treball editorial darrere, programant, seleccionat, apropant-se al talent i a festivals catalans que potser per la seva dimensió no poden arribar a tot el territori de l’estat, però sí que ho poden fer al territori català. I emmarcat en això, per descomptat, el suport als joves talents. A Fimin.cat ho hem fet estrenant curtmetratges o pel·lícules, i per descomptat treballant amb el cinema català colze a colze perquè per nosaltres és una part fonamental.

 

Amb aquesta pandèmia, ha canviat molt el consum de la vostra plataforma en usuaris o han canviat els dispositius a través dels quals la gent veu el vostre catàleg?

Ara ja no. Perquè amb el desconfinament i podent sortir, anar a terrasses i veure als amics, encara que sigui amb distanciament social, la gent surt més. Però al principi, al març i a l’abril especialment, sí que es va notar un repunt exponencial en el nombre de visionats i de subscriptors, però amb menys intensitat. I pel que fa als dispositius, era obvi que els mòbils perdessin pes en vers les tablets. Les televisions i ordinadors segueixen igual. Majoritàriament, la gent veu Filmin a través de la televisió, després l’ordinador i per últim les tablets i els mòbils. Els mòbils s’han tornat a repuntar, senyal que hi ha gent que s’està tornant a moure.

I pel que fa al criteri de què veien, sí que és cert que a principis de març i finals de febrer es notava més gent que veia coses sobre pandèmies, virus i catàstrofes: Utopia, Fase 7, Take Shelter, The Road...Però crec que a mesura que la pandèmia ha anat adquirint gravetat i es van adonar que ja no era cap broma, quan la ficció va esdevenir real, la gran majoria dels nostres espectadors van fugir d’aquesta ficció per passar-ne a una altra. Buscant escapisme o altre tipus de coses.

 

Què ha suposat per vosaltres aquesta pandèmia? A nivell tecnològic, per exemple.

Vam haver d’invertir en nous servidors, reforçar tota la capacitat de streaming, hem ampliat l’equip, tenim més personal treballant. Hem contractat tres persones més al llarg d’aquests mesos. No ha estat fàcil. Hem canviat ordinadors també i tots estem teletreballant. Estem parlant d’una companyia de 30 persones i no és senzill perquè són tres mesos ja, lluny els uns dels altres, vulguis que no hi ha coses que es ressenten. Per molt que fem servir Zoom. El teletreball té coses meravelloses i té també mancances. 

 

No només oferiu contingut online ja estrenat, sinó també algun cop estrenes simultànies de cinema, estrenes de sèries en exclusiva, ara heu creat The Filmin Times, ordenant films per esdeveniments històrics recents d’Europa. Com neix aquesta última idea i és necessari innovar i oferir coses noves sempre per atreure el públic?

A mi personalment The Filmin Times és un dels projectes que més il·lusió em fa dels darrers anys. Li tinc molta estima. És veritat que va sortir en un moment difícil perquè a tota la part formativa d’estudiants no hem pogut donar-l’hi la difusió que, si no hagués sigut per la pandèmia tindria. De totes maneres és un projecte maquíssim. És una iniciativa que ens permet innovar, parlar de les coses que ens interessen, de la història del cinema, de la història d’Europa, d’intentar recomanar d’una altra forma.The Filmin Times té un objectiu molt clar i és fer una recomanació diferent de la que habitualment es fa. És un projecte molt maco que està tenint un bon recorregut i esperem que de cara al setembre pugui fer un pas més, amb més estudiants i més docents que el puguin fer servir. Creiem que és una eina formativa poderosíssima que no hi ha cap altra a tot el territori europeu, segur.

 

Com funciona la gestió de drets i llicències d'emissió segons els països? Per exemple, teniu Filmin Latino que no ofereix el mateix contingut que aquí no?

Els drets són territorials, país per país en aquest cas. La gestió dels drets per països és complicada i complexa. No és fàcil fer-ho. Aquí tenim 14.000 pel·lícules i sèries i intentar clonar això és molt difícil. A Portugal en tenim 2000. Allà sí que és una companyia part de Filmin, diguem-ho així, però a Mèxic no. La gestió i governança pertany al govern Mexicà. Hi ha la nostra marca però nosaltres no ho portem. I està més orientat a difondre el cinema mexicà que l’europeu. I sí que ens agradaria tenir més títols per Portugal o en altres territoris, però és tan difícil i tan costós que creiem que és millor centrar-nos en un territori i fer-nos grans o no encongir-nos per poder anar a un altre territori.

 

Com funciona la qüestió dels subtítols i doblatge en llengües diverses? És un tema que porteu vosaltres o ja vénen així del distribuïdor? Ja que hi ha pel·lícules que tenen diferents opcions.

En molts casos són els distribuïdors els que ens ofereixen els subtítols o el doblatge en el cas que hi hagi. D’altres que són pel·lícules que potser incorporem nosaltres de forma exclusiva o que són inèdites al nostre territori, en aquest cas fem el subtitulat en castellà i en algun cas en català si ho creiem convenient. En sèries les doblem, en pel·lícules les doblem menys perquè el cost és molt elevat.

 

Amb els clàssics en 35 mm que es necessiten còpies digitalitzades, són remasteritzacions per poder mantenir la qualitat?

Els màsters de fa 12 anys que tenim i que no hem pogut substituir per qüestions de limitacions d’equip, doncs són pitjors, més justos. Però les còpies que hem anat adquirint en els darrers anys són impecables i cada vegada seran millors. S’està fent un treball molt important a nivell internacional de remasterització de clàssics.

 

Quins són els vostres plans de futur?

Al juliol estrenarem, per mi la millor sèrie de l’any, El colapso (L'Effondrement), que és una sèrie francesa de vuit episodis que són vuit plànols seqüència. És estrena absoluta al nostre territori. Hem redissenyat la nostra web i preparem l’Atlàntida Fest que es farà del 27 de juliol al 2 d‘agost a Palma i del 27 de juliol al 27 d’agost a Filmin.

 

Fes-nos una recomanació a títol personal de algun contingut s’ha de veure a Filmin o hi ha tantes opcions que no pots escollir?

Depèn de l’espectador i de l’estat d’ànim que tinguis en el moment. Acabem d’estrenar dues pel·lícules de Nanni Moretti remasteritzades que són Abril i La habitación del hijo, aquesta última et deixa destrossat però Abril és una peli divertida i humana. La vaig recuperar fa molt poc i és tan bona i es veu tan bé. És un gust tornar a veure al Moretti clàssic.

 

Últimes notícies

NINA CAUSSA: “La dissenyadora de producció imagina i crea tot el món o l’univers a on passa la història”.

Aquest mes entrevistem a Nina Caussa, dissenyadora de producció que ha treballat a diversos films rodats a Barcelona com Desmontando un elefante, Sin huellas, Pájaros o Esmorza amb mi. Amb ella parlem de la seva professió.

'Der Barcelona Krimi' roda els seus capítols 9 i 10

La sèrie alemanya torna a la ciutat

'Com si fos ahir' prepara la vuitena temporada

Una sèrie que filma a Barcelona