Amb ella parlem sobre els seus 10 anys d’experiència en la gestió de rodatges a la ciutat i dels reptes de futur de Barcelona com a plató cinematogràfic.

- Què és una Taula de Filmacions? Quan es va crear?

A finals de l’any 2006, després d’haver rodat el film El Perfume, es va veure la necessitat de generar sinèrgies que permetessin agilitzar la dinàmica de les autoritzacions per a rodar a la ciutat. Es volia evitar que les productores pensessin que treballar a Barcelona era complicat i que si no donàvem certes facilitats, haurien d’optar per rodar a d’altres ciutats.

Aleshores va iniciar-se una taula de coordinació, per a gestionar transversalment un conjunt de serveis municipals i establir les directrius base del funcionament dels rodatges. La meva experiència municipal tant a Districtes com a sectors podia resultar útil i em van demanar de presidir-la.

La  funció que se’ns demanava de fer, era la de posar en comú els criteris de la Guàrdia Urbana, de via pública, dels districtes municipals, de l’ICUB, de mercats municipals, de parcs i jardins, de B:SM... per tal de que els rodatges a la ciutat poguessin funcionar amb la màxima facilitat per a les productores, i amb el mínim de contradiccions possibles.

La taula de filmacions, per tant, no és un òrgan jeràrquic, sinó un ens que posa en comú la gestió, analitza els rodatges més complexes, elimina traves sempre que això sigui possible i estableix unes directrius per audiovisuals, pel·lícules de gran format, publicitat...

- I es reuneixen un cop al mes?

Al començament les trobades eren més freqüents, ja que no disposàvem de les eines informàtiques suficients. En els rodatges hi intervenen molts factors diferents i les bases de dades que teníem  eren incompletes. Se’ns generaven problemes, per exemple, perquè sobreposàvem ocupacions d’espais. Es podia reservar una localització per a un rodatge i podíem no saber que en el mateix lloc també hi estava programat un concert.

Per això, el primer que vam fer va ser dotar-nos d’un instrument potent, que permetés també començar a tramitar per internet. Quan s’assenyalava un espai, aquell indret quedava automàticament reservat i tothom (districte, sectors, àrees...) en tenia coneixement, de manera que quan algú feia una consulta de disponibilitat , podia veure que estava ocupat per un cert període de temps. A cada Districte es va nomenar un responsable de mantenir al dia la base de dades d’ocupacions.

Des d’aleshores, quan se sol·licita autorització per ocupació d’un espai públic, aquest queda reservat per la filmació. La freqüència de les reunions en aquella època era d’ un cop al mes i en cas de rodatges complicats quan calia.

- En aquestes reunions, quins actors hi intervenen?

La Barcelona Film Commission, guàrdia urbana, el districte o districtes on es duen a terme el o els rodatges i jo mateixa.

- Com funciona la relació entre la Taula de Filmacions i les productores?

Normalment demanem a la productora el seu pla de treball, el què necessiten (temps, espais...) i quan ho tenim tot, s’analitza. Després quedem amb ells i construïm el rodatge des del primer moment, segons les seves necessitats. Sempre procurem donar-los-hi la informació agregada, perquè no hagin de parlar amb diversos interlocutors, sinó que es concentra tot en nosaltres.

Hem tingut molta feina aquests anys! Una dada molt gràfica: al 2009 el 40% de les produccions espanyoles audiovisuals es van fer a Catalunya i d’aquest 40%, el 60% es va rodar a Barcelona. Són d’aquella època films com Biutiful, El Gran Vázquez, Los ojos de Julia, 3 Metros sobre el cielo, Barcelona ciutat Neutral, els Rec’s, Red Lights...

Cada pel·lícula era impressionant. Per exemple, l’Iñárritu quan va rodar Biutiful, ho va fer com té per costum, per l’ordre exacte de com es veuria després la pel·lícula. Vam haver d’organitzar la feina diferents vegades en el mateix indret amb les dificultats que això comporta, sobretot al centre de la ciutat.

Del 2010 al 2016 amb la Barcelona Film Commission hem anat assolint reptes, com buidar la Via Laietana un diumenge per a rodar Los últimos días. Des d’Urquinaona fins a Correus, tot havia de quedar buit completament, ja que no es feia postproducció, i havia de quedar buida, perquè figurava que una epidèmia havia acabat amb els humans... Però ho vam aconseguir!

No han estat menys difícils els petits rodatges d’escoles, institucions... que en un nombre aproximat de 1500 per any vàrem agilitzar donant-los forma d’assabentat, simplificant al màxim la tramitació. Hem anat avançant fins ara, amb nivells complicats de rodatges, amb actors que porten una seguretat importantíssima. Hem rodat amb el Sean Penn, l’Scarlet Johansson, Robert de Niro, Javier Bardem, Mario Casas, Antonio Banderas, Penélope Cruz, Dani Rovira...

- En aquests 10 anys quin ha estat el rodatge més complicat de gestionar?

Jo diria que Biutiful, amb un Oscar ben merescut, per la intensitat amb la ciutat i pel nombre de dispositius logístics de base.

- Quin creus que serà el futur dels rodatges a Barcelona?

Enllaçant amb els dos últims anys, superat ja el nivell de proves, hem anat obrint camps que no estaven oberts. Determinant nous espais on mai s’hi havia rodat. Hem anat oferint a les productores noves possibilitats de la ciutat, que anaven més enllà d’on sempre s’havia rodat. Jo penso que aquesta és una bona via, Barcelona és molt més que Plaça Catalunya, les Rambles, l’Eixample i Sant Martí. Hi ha altres indrets que són molt bonics i que poden servir com a espais perfectes per a pel·lícules.

Una altre repte de futur és crear serveis específics per a grans produccions, com fan altres ciutats com Londres, París o per suposat Nova York. A vegades és molt complicat rodar films de gran format amb durades de molts dies o setmanes. Ens agradaria poder oferir paquets grans on les necessitats de producció ja estiguessin molt preestablertes, definides i tancades abans de que arribin els equips aquí.

Fa poc, hem gestionat un rodatge amb figuració al Parc Güell molt gran pel que fa a la logística, que ens hi ha fet pensar. S’havia de rodar sense grups de turistes, ni alumnes que entren a una escola prop del parc... això porta un conjunt de feina complicada on la capacitat d’equivocar-nos és gran. En aquests moments, penso que ja hi ha prou experiència per enfocar-ho d’una manera diferent. Això és una cosa que n’hem parlat molt i que ens agradaria aviat posar fil a l’agulla, si es pot.

- Què té Barcelona com a plató de cinema que no tinguin altres ciutats?

Barcelona té uns espais magnífics i de contrast màxim entre els diferents barris. Tenim zones  d’estètica quasi americana a Sant Martí, la Ciutat Vella, la ciutat modernista, parcs petits però molt ben cuidats, indrets molt màgics... Tenim una meteorologia boníssima. Sembla una tonteria, però és molt important. Aquí hi ha poques probabilitats de què s’anul·lin els rodatges a causa de la pluja.

A més, la gent és amable. La col·laboració dels ciutadans és necessària i a Barcelona en general, si se’ls explica amb temps què s’ha de fer i com, hi col·laboren super bé en la majoria dels casos. Som una ciutat molt oberta i acollidora. Els grans directors amb els que hem treballant, Woody Allen, Iñárritu, Steven Soderberg, Whit Stillman, Jaume Balagueró, Manuel Huerga, Ventura Pons... ens han dit que estarien encantats de tornar a rodar a la ciutat. Esperem que així sigui!