Quan i perquè vau decidir passar de llogar a crear els vostres propis equips?

Andrés Vallés: Sempre havíem tingut lloguer, però al mateix temps transformàvem les lents i fèiem grues petites. Així vam començar. El lloguer ens ajudava a finançar el fabricat, perquè no hi havia diners. Com els americans que comencen en un garatge, nosaltres igual en un local petit d'Hospitalet. I ara venem a tothom. El seixanta per cent de la nostra facturació és a l'estranger.

El vostre vaixell insígnia és la Scorpio Head que s'utilitza en moltíssimes pel·lícules d'acció com James Bond, Missión Imposible o X-Men i que us ha ajudat a fer el salt internacional. Com va sorgir?

Mª de los Ángeles Casal: Nosaltres vam començar fabricant una grua d'alumini que necessitava un cap, així que la vam comprar. Quan vam anar a buscar-la a Anglaterra, l'amo ens va posar moltíssims problemes. Ens va tractar com si acabéssim de començar. I ens va dir, que no li poséssim tantes pegues, si la volíem bé i si no la venia a un altre. Com menyspreant-nos. En aquell moment, el meu marit Alfredo va comprar el cap i es va acabar la conversa. Però quan va venir aquí estava indignat. El cap donava molts problemes en l'eix. Així que els dos germans van decidir fabricar una. No volien que els prenguessin més el pèl. I així va néixer la Scorpio Head, després de dos anys de perfeccions, cerca de diners, fins i tot demanant a la família. Vam aconseguir portar el prototip a Los Angeles a una fira. La vam presentar a Las Vegas. Ens allotjàvem en un motel de mala mort. I així vam començar.

I d'aquí vau passar a fabricar també altres equipaments.

A: Grues periscòpiques, caps i accessoris pel món cinematogràfic.

M.A: La grua d'alumini que anava amb el primer cap Scorpio ja la fabricàvem. Va ser el primer que vam fer. Amb l'èxit del cap vam començar després a ficar-nos en altres coses. Andrés va dir: "Si ens dediquem de debò a la fabricació, hem de tenir un taller. Es necessiten més màquines". I allí ja es va decidir fer una branca de lloguer, una branca de fabricació, però amb un taller com Déu mana. Es va muntar el taller, es va buscar gent i màquines. A poc a poc.

​Quins són els avantatges de fabricar vosaltres mateixos els productes?

A: Ho fem al nostre gust i a la idea del que vol el mercat. Mira, aquí en aquesta foto està Spielberg rodant amb el nostre cap.

M.A: El fet de tenir rental, ens fa arribar als operadors, als gruistes, als grips, a tothom. Et diuen: "El cap nou que has tret és molt maco, però sembla que fa tal moviment que no va bé o el joystick és més còmode així". Els escoltem i com som fabricadors, podem fer el que ens demana el client.

A mesura del client, a demanda del mercat.

M.A: Amb les pegues, millores o comoditats que ens posen, intentem adaptar-ho a la fabricació. Encara que una cosa és dir "jo vull que aquest aparell faci això" i que això encaixi amb una mecànica, electrònica o programari. Això és important. I després te la personalitzem com vulguis. Com si la vols a ratlles. Al Japó ens demanen aquest tipus de coses. O per a esquerrans. Ho personalitzem. Som el Rolls Royce o el Maserati a nivell mundial del sector.

A: Ens especialitzem també en fabricació de programari que és molt important. A altres empreses ho fa una altra companyia. Ens dediquem a fabricació mecànica, òptica, electrònica i disseny de programari. Al Japó es diu de les companyies de rental, que si no tenen un producte Scorpio, no són bones.

Feu el procés complet.

M.A: Fem tecnologia. S'ha fet una fórmula per crear el vidre de les òptiques i un fabricant m'ho fa sobre una fórmula que jo li he donat. Evidentment, el vidre no el puc fabricar perquè no em dedico a això. Però la fórmula l'hem donat nosaltres.

A: Perquè ja som grans, però si tingués 15 anys menys, fabricaríem vidres.

I com heu aconseguit arribar a aquest nivell internacional?

A: Per qualitat, servei i postvenda. Per perseverança. Qualsevol client truca i en menys de 24 hores té els nostres productes.

És tan important la fabricació o el lloguer com el servei postvenda o lloguer que oferiu?

M.A: Per això vam tenir la idea d'obrir la casa als EUA. Nosaltres vam anar a la fira en pla barat a presentar el producte. Alguns deien: "Espanya? On està?". De debò, els americans no tenien ni idea. Però el producte funcionava i era bo. Van començar a tenir fe i a comprar. El que tenen els americans és que quan una cosa és bona i ho reconeixen, et busquen. La pega era: què passa si s'espatlla quan esteu a l'altre costat del món? Per solucionar això vam decidir muntar empresa allà. Fèiem reparacions també i cobríem Canadà i Sud-Amèrica. El boca a boca, les fires a Las Vegas i Los Ángeles cada any. Així vam créixer.

Quin tipus de productes són els més demandats tant de lloguer com de compra?

M.A: En compres et puc dir que tots. Venem tant grues periscòpiques com caps. Ara hem tret una grua petita, la 10, que és molt versàtil i còmoda. Més que res, per la versatilitat de moviment, és molt lleugera. I les estem venent com a xurros. Aquest any està on fire. I de lloguers, el Scorpio Arm surt molt, és un producte que es va posar de moda fa 4 o 5 anys. Ara ningú grava amb una grua i un càmera car. Sembla que si no rodes amb un Scorpio Arm no ets cool. I càmeres sempre les últimes. La gent vol l'últim que surt. En altres llocs, el realitzador o l'operador diu tinc aquest projecte, aquest story i necessito això, això i això i no necessito això. Aquí sempre s'agafa l'últim i s'adapta al projecte i crec que això és un error.

Oferiu formació també per a aquests productes que vosaltres mateixos dissenyeu?

A: Vénen aquí a fer un training. No hi ha setmana que no tinguem xinesos, japonesos, americans, anglesos.

M.A: Cada setmana tenim gent. Es queden sempre de divendres a dilluns per aprofitar el cap de setmana i visitar Barcelona. Et posem tot: plató, llums, càmeres. Només necessites portar als actors.

Gran part del vostre negoci és per a la publicitat, fins i tot els platós que teniu. Per què creieu que és sobretot publicitat i no cinema?

A: El cinema fort es fa més a Madrid, aquí es fa un cinema, com diria jo, que està bé però no és el mateix rodar una pel·lícula de 15 o 25 milions d'euros allí o una aquí de mig milió d'euros.

M.A: De tota manera, jo des que vaig entrar en aquest món, no em preguntis per què, però sempre Barcelona ha estat més publicitat i el cinema sempre ha estat a Madrid. No sé si perquè hi ha uns escenaris naturals millors, la manera de treballar és diferent, no ho sé.

A: Al principi era Barcelona, però després el cinema va marxar a Madrid. Interessa més vendre Barcelona com un gran plató cinematogràfic i això és un gran error. Què poden venir tres produccions importants a l'any?

M.A: Dóna més diners la publicitat que el cinema.

A: Quan ve a fer un anunci Coca Cola, Nike o una altra marca, pensa que deixen diners a la ciutat perquè vénen a rodar, però també van a comprar a Passeig de Gràcia una bossa Louis Vuitton, mengen al millor restaurant. I l'Ajuntament no se n'adona de tot això.

M.A: Cada service que ve aquí a rodar no es queda només en el rodatge. Estan els diners del rodatge cru i pelat, càtering, personal, plató, etc., ... Però a part hi ha un benefici per la ciutat que és: l'actor, director, fotògraf o el que sigui que diu: "M'han dit que en Can Roca es menja bé, vinc a rodar però vull que m'aconsegueixis una taula allí. On està aquí la milla d'or? A Passeig de Gràcia? Reserva'm aquest dia per anar a comprar". La model va a Chanel i es compra tres bosses. Jo vaig veure a la Bar Rafaeli i es va emportar quatre bosses de Chanel que no et dic el que valia cadascuna.

A: El que ajuda a la ciutat, no és el rodatge en si, és la despesa. Els diners. Això dóna a l'emprenedor, al que fa coses, a l'artesà.

M.A: Tot això és diners que es queden aquí a més a més. Perquè Barcelona estava de moda i els agrada la ciutat, l'ambient i sortir a la nit. Això són uns diners que també són part del rodatge. I si volen passejar-se amb un Porsche o un Lamborgini, el lloguen. Hi ha molt moviment a part del rodatge. Fins i tot més que el rodatge. Tota la gent del voltant, les tendes, els restaurants, els hotels, les esteticistes, les massatgistes, les perruqueries, tot això són diners.

Què creieu que pot fer la Barcelona Film Comission per ajudar a empreses com la vostra?

M.A: Cal mirar més per la indústria, pel benestar social, els treballadors, per l'empresari i buscar un equilibri. No desunir sinó unir i conscienciar. Aquí tenim una indústria de cinema i publicitat, què podem fer per millorar-la? Si es roda al carrer: Què necessiten? Quina seguretat? Però amb un equilibri i consultant amb la gent implicada què seria bo o dolent. A les productores donar-los més facilitats amb més agilitat de permisos.

A: És molt important l'agilitat de permisos. Es reuneix una agència amb un story i pensen: "Rodar als carrers de Barcelona seria genial". Ho decideixen avui i demà volen rodar. I no, són quinze dies per demanar un permís. I no saben si els hi concediran. I marxen a València o Madrid.

M.A: I els preus, els diners que és molt més car. Crec que s'haurien d'asseure i reconèixer que a Catalunya hi ha una indústria de cinema i publicitat que cal fomentar i afavorir, sempre buscant un equilibri entre les normes i la flexibilitat que es pugui tenir perquè tot vagi a bon port. Que va més enllà dels diners que recaptes, cal ser més ampli de mires i pensar que recolliràs de les tendes, dels restaurants, ... Jo pago els meus impostos i vull que sigui proporcional el que dono amb el que rebo. Ara com ara no és proporcional, dono molt i rebo molt poc. I que s'adonin que Catalunya té una indústria del cinema i la publicitat que mou molts diners. Nosaltres som un service i això significa producció gran i molt lloguer de material. Els clients paguen quan han de pagar, però són molt exigents. Nosaltres estem lluitant constantment. I sempre ens trobem amb traves. És que tot és tan complicat. Perquè no fem unes normes com Déu mana? Seiem-nos a parlar amb la gent de la indústria per saber quins són els nostres problemes.