Serielizados Fest: "L'espectador augmenta el seu interès en les sèries europees"

24/02/2017

Entrevistem Víctor Sala i Betu Martínez, directors del Serielizados Fest, el Festival Internacional de Sèries de Barcelona, que enguany arriba a la seva quarta edició els dies 19, 20, 21 i 22 d'abril de 2017, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - CCCB.

- Enguany arriba la quarta edició del Serielizados Fest, festival que es consolida i augmenta l’aforament, amb la incorporació del CCCB com a seu central de l’esdeveniment. Cap a quina direcció va el fenomen d’auge de les sèries? 

Les ganes de devorar sèries estan augmentant. I un fenomen que estem veient que va en augment és el de veure sèries europees. Tenint històries on ens podem identificar més fàcilment i amb personatges i problemàtiques que podem relacionar millor amb la nostra realitat, era sorprenent que hi hagi gent que només miri sèries estatunidenques. Per sort, les plataformes de video on demand i alguns canals cada vegada estan abraçant més la ficció europea. El festival no es vol quedar enrere i aquest any volem apropar-nos més a la realitat europea. Esperem que a la gent li interessi.

 

- El Serielizados Fest ja ha avançat programació amb un cartell de grans noms. Què no ens podem perdre del festival, del que s'ha anunciat fins al moment? 

Una de les sèries revelacions d'aquest any passat ha sigut sens dubte, The Young Pope. (I atenció que té part de producció catalana amb Mediapro al darrere!). Una autèntica raresa d'autor que ens ha deixat a tots embadalits. Un dels aspectes més curiosos és el guió de la sèrie. Per això, hem volgut convidar a Tony Grisoni, co-guionista de la sèrie, que ja ens havia sorprès amb Southcliffe o amb les pelis que han escrit conjuntament amb Terry Gilliam (Miedo y Asco en Las Vegas, Tideland i The Man Who Killed Don Quixote).

En el panorama nacional, una de les sensacions de l'any ha estat Muerte en León, un projecte de no-ficció amb rigor periodísitic posa el dit a la nafra de la realitat i continua la tendència de Making A Murderer, The Jinx o O.J Made in America.

I una altra novetat d'enguany serà l'homentage a una sèrie. El 2017 serà recordat pel retorn de Twin Peaks 25 anys després, i el festival convertirà la Sala Hiroshima de Barcelona, en un homenatge a David Lynch y Mark Frost.

  

- Tot just fa una setmana que heu tornat de la Berlinale. Un bon exemple de què els grans festivals de cinema d’arreu del món estan obrint finestres de programació a les sèries. Quina ha estat la vostra experiència al Drama Series Days? 

Anar a la Berlinale o al Festival de TV de Göteborg (1 i 2 de febrer) ens serveix per mirar quines noves sèries s’estan coent al nord d’Europa. Com a Festival Internacional de Sèries de Barcelona, creiem que cada vegada ens hem de fixar més en el que passa en el nostre continent. I en aquest sentit, ja hi ha un teixit de Festivals de Cinema amb seccions de sèries molt centrades en la indústria i en fomentar la coproducció entre països, a més de Festivals de Sèries com Séries Mania a París o el Festival d’Edimburg o Copenhaguen. Estar dins del Drama Series Days o del TV Drama Vision de Göteborg, a part de servir-nos per veure què és el que vindrà i les tendències de l’audiovisual europeu, ens situa per anar més enllà del territori català i espanyol i començar a fer contactes per plantejar col·laboracions i connectar el sud amb el nord i intentar ser el Festival de Sèries de referència del Sud d’Europa, per acabar sent el trampolí de produccions catalanes i espanyoles.

 

- Quines són les millors sèries rodades a Barcelona, segons el vostre parer?

La primera temporada d’una de les millors sèries europees dels últims anys, Gomorra, tenia Barcelona com un dels seus escenaris. Una sèrie sobre màfia i tràfic de drogues, pot ser que no doni la millor imatge de la ciutat ni sigui una temàtica molt còmoda, però si parlem de “millors sèries rodades a Barcelona”, Gomorra n’és un exemple claríssim. 

A nivell internacional Emerald City, una sèrie del 2017 de la NBC es va rodar al Parc Güell recreant la Terra d’Oz. La sèrie no ens flipa, però la fusió de l’arquitectura de Gaudí i l’estètica Mag d’Oz és com a mínim digne de menció.

D’altres més d’àmbit local, destacaríem dues sèries de Pau Freixas. Una és Cites basada en l’anglesa Dates i l’altra és Sé quién eres, un noir espanyol produït per Filmax i emès a Telecinco. Una de les sèries espanyoles actuals més sorprenents amb una distribució interessant i diferent, disponible a HBO Espanya i al Regne Unit a través de BBC4.