Peter Welter Soler: "El sistema espanyol d'incentius fiscals és molt complex i genera inseguretats"

29/06/2017

Entrevistem Peter Welter Soler, professional de llarga trajectòria. Nascut el 1970, comença estudiant art dramàtic i literatura anglosaxona. 

Aviat descobrirà que el seu lloc estarà "darrere de les càmeres" i començarà a treballar en la indústria cinematogràfica el 1993. L'any 2000 comença a treballar com a auxiliar producció i direcció per a una companyia productora que més endavant es convertirà en Fresco Film. A partir del 2006 en Peter s'incorpora com a accionista d'aquesta productora de service. Ha treballat com a director de producció i productor executiu en projectes internacionals per a televisió, així com produccions comercials. En la seva carrera, destaquen produccions com ara Joc de Trons per HBO i Emerald City per a NBC Universal. Conversem amb ell sobre el tema "estrella" de tota producció internacional, els incentius fiscals. 

 

- Què és un incentiu fiscal?

Primer de tot, cal diferenciar el concepte d'"incentiu fiscal" del concepte "subvenció". Un incentiu fiscal no és una subvenció (ajuda econòmica a fons perdut), sinó un estímul per a la inversió a una producció audiovisual que implica una despesa prèvia, per tal de fer una pel·lícula. Els incentius fiscals són molt positius. Per cada euro invertit es tornen 15 cèntims, però al seu torn, suposa entre 5 i 6 euros de retorn per al fisc espanyol; estimula la creació de riquesa i influeix en la creació de llocs de treball. D'aquesta manera el beneficiari final és el contribuent. Per entendre el funcionament podem fer un paral·lelisme simple amb la manera en què funcionen els supermercats envers els seus clients, és a dir, et faig un petit descompte si compres dues unitats.

 

- Quins avantatges hi ha en acollir-se a un incentiu fiscal?

No es tracta tant d'avantatges sinó que és una eina imprescindible per captar rodatges al nostre país. El sector audiovisual ven la Marca Espanya per tal d'atraure produccions estrangeres, sense ells (els incentius) ens seria gairebé impossible vendre la destinació. Avui dia la primera cosa que miren les productores és precisament l'incentiu fiscal que té un país, s'ha convertit gairebé en un condició sine qua non.

 

- Ens ha quedat clar que, quan parlem d'incentiu fiscal no estem parlant d'una subvenció. D'altra banda, l'incentiu fiscal el gaudeix l'empresa espanyola, però són les produccions estrangeres les que es beneficien. Pots explicar una mica com funciona?

Efectivament, l'incentiu fiscal es computa a Espanya a través de l'impost de societats a què està subjecte l'empresa espanyola. A nosaltres ens sembla bé que així sigui, ja que obliga la producció a contractar una empresa espanyola; no pot venir una empresa estrangera que tributi en un altre país i beneficiar-se d'aquest incentiu sense tractar amb la indústria local. Per descomptat els impostos es queden al territori, la facturació es fa amb l'empresa de service local (és a dir amb nosaltres); segons la nostra facturació i despeses realitzades, se'ns retornarà un màxim del 15%* en l'impost de societats. La destinació final d'aquesta quantitat "estalviada" és per client (és a dir la producció estrangera). Si volem seguir comparant-lo amb l'exemple del supermercat diríem que a posteriori, fem un 15% de descompte.

*A data de publicació d'aquesta entrevista tot apunta a una pujada del percentatge aplicat.

 

- Fins ara tot semblen avantatges, però hi ha algun inconvenient en l'aplicació de l'incentiu fiscal?

En aquests moments les productores de service (que és el camp en el qual es mou Fresco Film i el que coneix de primera mà*) ens movem en una tremenda inseguretat jurídica. M'explico. D'una banda, l'Estat ens utilitza com a eina necessària per atreure produccions estrangeres a Espanya (cosa que ens beneficia a tots); d'altra banda la forma de justificació de les despeses imputables i deduïbles per la via de l'incentiu fiscal genera una inseguretat tremenda. En fer la declaració-liquidació de l'Impost de societats, la productora atribueix unes despeses deduïbles del càrrec de l'impost en funció de l'incentiu fiscal i amb aquestes dades negocia amb el client estranger.

Els expedients són susceptibles de revisió per part d'Hisenda en un termini de quatre anys. La productora de service es converteix així en una espècie d'"amortidor del sot". En un termini temporal tan ampli, pot arribar una inspecció que indiqui que algunes despeses presentades no són deduïbles. Aquesta situació pot comportar la devolució d'una quantitat de diners, a la qual caldrà sumar els interessos de demora i la subsegüent multa. En aquest moment el client estranger se n'haurà anat amb el descompte pertinent i no l'hi podrem reclamar. Aquesta situació obliga a les productors espanyols a respondre fins i tot amb el seu patrimoni personal.

*Aclarim que estem parlant de les productores que donen un servei a les produccions estrangeres i que es regeixen per l'article 36.2 de la Llei que sobre l'Impost de Societats.

 

- Hi ha agents institucionals que us donin suport per intentar canviar aquesta situació?

Bé, més aviat diguem que el sector s'està mobilitzant. De fet les 6 o 7 grans productores de service d'Espanya estem creant una associació específica per poder abordar aquests temes que tant ens preocupen. Entenem que per als nostres clients hem de "vendre" serietat, professionalitat i estabilitat jurídica.

 

- Pots comparar la situació espanyola amb un altre país europeu?

Poso com a exemple a Portugal. El sistema a Portugal és simple i eficaç. Quan una producció es dóna per acabada, la productora local sol·licita una auditoria externa que s'envia al ICA (Institut do Cinema i do Audiovisual). En un termini màxim de 20 dies l'ICA resol l'expedient en qüestió i el remet a la hisenda portuguesa. Amb el vist i plau de l'ICA es tanca l'expedient sense possibilitat de posteriors revisions. En canvi nosaltres estem a mercè d'una possible inspecció d'Hisenda que pot realitzar (com he assenyalat abans) fins a un període de quatre anys. Per això comentava que estem en una inseguretat jurídica destacable. Hem intentat sol·licitar una inspecció voluntària anticipada, de manera que poguéssim saber a què atenir-nos, però la resposta ha estat negativa per parts de les autoritats.

 

- Quan un compara el cas espanyol amb la resta d'Europa, deduiria que som el país amb la legislació més complexa en aquest camp?

Per descomptat i amb diferència. El sistema espanyol és el que genera més inseguretat i és el més complex. No saps mai al què atenir-te amb suficient antelació. L'informe final pot ser aleatori i depèn de l'agent que t'assignen. No obstant això i malgrat el que s'ha exposat anteriorment, nosaltres volem expressar que hem pogut parlar amb una inspectora que està disposada a escoltar i que un cop comprovat el nostre expedient i verificat que està subjecte al que estableix la llei ha realitzat un informe favorable. Però coneixem casos de companys en altres latituds que estan tenint problemes. El més important per a nosaltres és assegurar que el sistema funcioni, que estigui molt més establert i protocol·litzat i que en definitiva sigui molt més àgil i segur des de l'inici. En definitiva, evitar les aleatorietats.

 

- Quant de temps fa que s'aplica aquest incentiu fiscal a Espanya?

Va entrar en vigor l'1 de gener de 2015 i des d'aquesta data, el sector s'ha organitzat per intercanviar informació i experiències; donar-se consells mutus per tal d'organitzar-se per comunicar les nostres preocupacions als responsables del sector públic.

 

- Properament l'incentiu passarà del 15% al ​​20% ...

A causa de la necessitat de pactar els pressupostos generals de l'Estat, hi ha hagut iniciatives per part d'un partit polític per tal de millorar l'oferta dels incentius. Agraïm l'intent, però en realitat s'han quedat a mig fer. S'ha aconseguit un augment del percentatge però no s'han aconseguit les altres reivindicacions del sector. Es va demanar que es rebaixés el mínim d'1.000.000€ que està ara, a 200.000€, ja que en ser un mínim tan alt, queden automàticament descartades moltes produccions. A Espanya hi ha molt mercat que podria acollir-se als incentius si es rebaixés el mínim (cas dels telefilms, per exemple).

Per contra, es va demanar augmentar el màxim total dels incentius que ara està entre els 2.500.000€ i els 3.000.000€, perquè en aquest cas excloem també les grans produccions de Hollywood. De què els serveix invertir a Espanya una gran quantitat de diners si el màxim reemborsable se situa entre aquestes xifres? Un film nord-americà de 100.000.000€ mai desembarcarà a Espanya quan té un límit de 3.000.000€ i òbviament anirà a altres països on aquest límit ronda els 20.000.000.

 
- Quan es discuteixen aquests temes, els nostres legisladors consulten als experts i professionals per legislar d'una manera adequada?
Crec en la bona voluntat dels legisladors, però també crec que no es consulten als productors professionals que finalment, seran els que hauran de treballar amb el tema. Seguint amb l'exemple de Portugal et diré que quan vas a informar-te sobre el tema dels incentius fiscals, et donen un dossier d'uns 30 folis en on hi apareix tota la informació rellevant sobre el tema. Quan un consulta la informació disponible en el cas espanyol, es troba amb prou feines un paràgraf inscrit en la llei corresponent. Consultats els agents intermediaris, et remeten directament a la llei publicada. Realment no són de molta ajuda.

 

- Creus que seria interessant reunir el sector i veure com es podria ordenar, des de les institucions públiques?

L'única cosa que crec que ens pot beneficiar a tots, en veritat, és el diàleg i l'intercanvi de parers. Cara a cara la gent s'entén i es troben solucions a les possibles adversitats. Posaré com a exemple l'experiència que vam tenir rodant a Girona una part de la sisena temporada de Joc de Trons. Teníem una reunió setmanal amb tots els agents implicats: Ajuntament, associacions de veïns, associacions de comerciants... i el resultat va ser magnífic i molt gratificant.

 

- Finalment volem preguntar-te sobre els rodatges a la ciutat de Barcelona. Resulta complicat venir a Barcelona a filmar una producció, com Emerald City o Der Barcelona Krimi?

L'experiència és totalment positiva. Els professionals som conscients de les dificultats que pot albergar una ciutat que acull tants rodatges (no només de ficció sinó també publicitaris) i que ha de compaginar l'ocupació de l'espai públic amb altres activitats així com el funcionament habitual d'una ciutat plena d'activitats a l'aire lliure i "congestionada" pels turistes (almenys en algunes àrees). Seria bo poder parlar amb les institucions i buscar una solució sense perjudicar ni al sector ni als ciutadans.

Últimes notícies

Paco León i Carmen Machi, a 'La Tribu'

El nou film de Fernando Colomo ha començat el rodatge a Barcelona. 

'After the lethargy', el nou film de Marc Carreté

Barcelona ha acollit el rodatge d'aquest llargmetratge amb Liliana Cabal, Joe Manjón, Andrea Guasch i Mark Schardan.

Es roda 'Sobre las cabezas', curt de l'ESCAC

El film, dirigit per Carlos Batlló, és un dels quatre curts premiats del Màster de Direcció de l'ESCAC.

'La nevera', rodat a Barcelona

La Nevera és un llargmetratge de ficció que neix com a projecte final de grau de set estudiants de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.