María Medinilla i Roger Grau: "Sempre ens ha agradat molt ressaltar la figura del personatge femení perquè falta més representació i volem donar veu a les dones i en aquest cas més que parla d’assetjament".

05/06/2019

Aquest més entrevistem a María Medinilla i Roger Grau, directors i creadors de la web sèrie Nosaltres a través de la seva productora Young Soul Studios. Un projecte que va néixer gràcies al suport de la Fundació Montblanc i que pretén educar a través de l’audiovisual. Ja estan preparant la tercera temporada.

Com va néixer la idea d’aquest projecte?

Roger Grau: Des de la Fundació Montblanc per la promoció de la dona buscaven un projecte que tingués un caire educatiu, però també un caire més cultural per tal de ser més pròxim a la joventut. La fundació té un programa de voluntariat que es diu Mou Fitxa a diverses escoles repartides per Catalunya. Aquestes escoles li van demanar que si tenien algun tipus d’activitat o programa per poder fer a les tutories i per treballar continguts amb valors amb els joves i sobretot les seves preocupacions. En aquell moment Montblanc no ho tenia i nosaltres els hi vam proposar una web sèrie que tingués una qualitat professional, que es pogués exhibir perfectament a qualsevol lloc però que tingués un contingut o un caire més educatiu. Com a conseqüència d’això, vam anar picant portes per buscar finançament. Atrápalo es va sumar i també Èpic, una entitat social que engloba les escoles privades de Catalunya. Van finançar el projecte.

 

La sèrie està dins de la plataforma educativa i audiovisual de convivència de la Fundació Montblanc per a la promoció de la dona. És per això que una noia és la protagonista?

María Medinilla: En part sí, però tenim una mica la fixació de tenir protagonista femenina. Sempre ens ha agradat molt ressaltar la figura del personatge femení perquè falta més representació i volem donar veu a les dones i en aquest cas més que parla d’assetjament.

Roger: També va anar molt bé perquè la fundació en si també promociona tot el que té a veure amb la dona, encaixa perquè el nostre segell és aquest.

 

Els actors i actrius protagonistes són professionals?

María: Tots els considerem professionals, alguns comencen ara, altres fa 10 anys, però tots tenen un bagatge. No fem càstings. Quan creem els personatges ja tenim una imatge molt clara del que volem. En el cas de Nosaltres amb la Paula Jornet, no teníem cap contacte seu i li vam escriure per instagram dient-l’hi que teníem un projecte i si podíem quedar i parlar. I va sorgir així.

Roger: La Paula Jornet ha crescut a La Riera, ara és cantant i ha rebut premis per la seva interpretació a La importància de ser Frank que va començar al TNC i després al Poliòrama. La resta són gent que ha fet coses potser no tan conegudes, però són professionals. L’altra persona coneguda és el Roger Príncep que surt a la segona temporada, com a coprotagonista, és el nen d’El Orfanato.

María: El que volíem era no tenir moltes cares conegudes. Com és un projecte nou, nascut a Barcelona, volíem també donar oportunitat a gent que té experiència però que no havien tingut el gran projecte. Crear sinergies entre tots que som joves.

 

Quin és el públic al qual es dirigeix?

María: Nosaltres ho enfoquem cap a l’ESO i Batxillerat des del 12 fins als 18. També hi ha gent adulta que l’ha vist i li agrada. I també més petits.

 

Com és la relació amb les escoles perquè és una eina pedagògica? Com funciona la sèrie dins del currículum acadèmic?

Roger: Va néixer com una cosa molt petita. Com una prova pilot. I en qüestió d’un any es van inscriure a la plataforma per utilitzar el recurs 150 escoles de tota Catalunya i un any i mig que porta actiu, ja hi ha 430 escoles. Ha anat creixent molt i la veritat és que suposo que també com és un recurs gratuït, l’únic que has de fer és inscriure’t, ha anat del boca a boca. I a partir d’aquí ells poden accedir a la web sèrie i a part d’això a unes guies didàctiques que han fet voluntaris que són professors de la Fundació. Aquestes unitats didàctiques serveixen per complementar la sèrie. I també moltes coses han vingut per suport institucional. La primera temporada va rebre suport de l’Ajuntament de Barcelona i com a conseqüència d’això els punts JIP (Punt Jove Informa’t i Participa) que treballen directament amb els adolescents i el servei d’adolescents i família del mateix ajuntament, van començar a escampar el projecte en les escoles públiques de la seva àrea.

El dia en contra de l’assetjament escolar, la Generalitat va fer públic quins eren els recursos que recomanaven per treballar-ho a classe i entre els 6 o 8 recursos, la gran majoria propis de la Generalitat, hi era la nostra web sèrie. Tant picar porta per veure quina relació podíem establir amb les escoles i contacte de mailing però també és molt important el suport institucional perquè es vagi coneixent. Al final presentar la web sèrie sense tenir suport darrere, és més difícil.

María: De fet, al principi quan trucaven per telèfon a les escoles, ens deien que no els interessava perquè ja tenien sèries però no eren sèries enfocades des del punt de vista educatiu. Costava molt al principi. Ha sigut un procés dur però el resultat és molt gratificant.

 

Com funcionen les dinamitzacions amb els actors i actrius i què ha aportat de nou al projecte i com ha ajudat als alumnes?

María: Hem començat amb la primera temporada. És un efecte sorpresa. Després de veure l’últim capítol, entren les actrius a classe. Sembla mentida perquè no són superfamoses ni res, però l’efecte és: guau! I la dinamització bàsicament es basa en un diàleg. No venim a fer una xerrada de “el bulling és dolent”. Això no ho escolten i ja ho saben. És un debat obert a on elles parlen, fan preguntes i fan una mica d’activitat més de joc de rol, sobre què els sembla el que han fet els personatges. Després arriba un punt, almenys en les últimes dinamitzacions ens ha passat, que els alumnes decideixen obrir-se davant les actrius. Manifesten que han tingut problemes reals a l’escola. I això és el que nosaltres intentàvem fer, que els alumnes a través d’aquesta eina, poguessin obrir-se i explicar les seves experiències. Es crea aquest moment que comparteixen experiències, alguns parlen amb els professors per explicar que els estan passant coses. Ens emociona fer les dinamitzacions, perquè hem fet una cosa que ajuda.

Roger: Es crea un clima que si no fossin tan joves les persones que interpreten els papers, sinó que les veiessin molt adultes, segurament seria un efecte rebot. “Ja estic acostumat al fet que em vinguin a donar la xapa sobre que l’assetjament és dolent, etc,... Quan veuen les actrius, els xoca, perquè no s’ho esperen. Però independentment, el clima que es crea és suficientment còmode perquè els nens s’oblidin que els professors estan allà supervisant la dinamització i expliquen coses que segurament no haurien explicat si hagués vingut alguna persona més adulta. Els professors a vegades ens diuen que no sabien el que explicaven els seus alumnes i que ha anat molt bé que anéssim. Tot i que han de valorar com actuar i ho han de traslladar al claustre. S’ha d’anar amb peus de plom també, que els adolescents a vegades fan les coses molt grans quan no ho són. Però almenys que facin aquest pas de parlar, que és una de les coses més importants, que ho parlin i ho expressin

Els quatre primers capítols es veuen a classe sense l’equip. Les altres quatre dinamitzacions estan tutoritzades pels mateixos tutors o tutores o l’equip de l’ajuntament, per exemple, els punts JIP. En la cinquena és quan arribem nosaltres. I com ells han tingut l’experiència en les altres quatre, ens diuen que no és igual quan intenten dialogar amb ells que quan ve gent més jove a parlar-hi.

María: Alguns són més tímids i no diuen res a classe però després s’apropen a les actrius que fan de la Clara i la Laura. Els hi diuen que se senten identificats amb elles i que a ells o elles els estan fent el mateix. Nosaltres ni som psicòlegs ni professionals per poder ajudar però podem parlar amb els professors. És molt satisfactori veure que s’estan obrint. Al principi costava més però ara no. Ells ho veuen com una sèrie de tele. S’enganxen. I crec que és el que funciona, que no veuen que els estan inculcant uns valors, sinó que ho veuen com a entreteniment.

Roger: La protagonista també fa coses malament. No és perfecta. I la dolenta igual. Això els hi fa entendre que són persones humanes, que són com nosaltres. Alguns alumnes han arribat a dir: “ostres és que cap d’ells ho fa bé”. Ja, és la gràcia, que entengueu que es poden fer errors però el més important és admetre’ls i intentar veure com els podem solucionar. Almenys pel que hem pogut veure, estan molt acostumats a veure entreteniment, però no ho analitzen. El consumeixen sense pensar. Nosaltres els hi proposem un entreteniment que podrien veure en un altre lloc perfectament però amb el rerefons que hi ha un tutor o algú darrere que els hi està dient: “Sí? Segur?”. I llavors reflexionen i s’adonen que no. De fet, ens ha passat a la segona temporada que treballem més els micromasclismes que per definició ja estan acceptats i ells ho veuen passar i no li donen importància.

María: “És una història d’amor”, diuen, “acabaran junts”. I els hi diem: “analitza una mica més el fons”.

 

Normalment tracteu temes que no es tracten tant en la ficció audiovisual, i menys amb joves protagonistes. Heu rodat dues temporades cadascuna dedicada a una temàtica diferent. Expliqueu-nos sobre què va cada temporada i com s’escullen aquestes temàtiques?

Roger: És veritat que a l’hora d’escriure els guions, ens vam basar molt en la nostra experiència. Però també el que vam fer és anar a algunes escoles implicades en el projecte i els expliquem una mica la història general. A les classes de l’ESO, se’ls hi van proposar com a activitat fins i tot avaluada, donar idees de com havia de seguir. L’escola ens ho enviava i moltes idees les vam aprofitar sobretot a la segona temporada.

María: A les dinamitzacions també ho fem. Els preguntem què els agradaria veure en la següent temporada. Els alumnes llencen idees dramàtiques que veus que segurament és el que els preocupa i no ho tracten a classe.

Roger: La definició del projecte és que està fet per joves i dirigit a joves i volem que es vagi retroalimentant. Ells són el públic que ho consumirà. I necessitem saber què volen i de quina manera volen treballar-ho. Els temes adolescents no es tracten gaire a l’audiovisual i els que ho són, compte amb com els treballen. No sé si és gaire veraç o si s’han plantat al terreny. Nosaltres, anem allà, analitzem el terreny i a partir d’aquí creem perquè creiem que així ho veuran més veraç. De moment no ens ha fallat.

María: Fins i tot els alumnes són figurants a la sèrie. També ens ajuda a alimentar-nos de com parlen, com viuen.

Roger: Algunes escoles s’han implicat més i ens han proposat rodar allà. I ens va semblar genial.

María: I els nens bojos perquè volien sortir a la sèrie.

Roger: Després és supercomplicat rodar i controlar a 30 nens. Però està molt bé perquè també s’involucren en el procés de rodatge i a vegades ells mateixos ens demanen fer un tour pels diferents departaments. O la María i jo els expliquem amb el director del centre tot el que fem. El director ens diu que aprenen molt perquè participen de manera directa en el rodatge. És com un extra. Moltes vegades es roda en cap de setmana, perquè entre setmana és complicat. Així i tot, venen perquè fan una cosa diferent. Els hi trastoca i els hi sembla molt guai que en el seu currículum acadèmic els hi posin una web sèrie. Els profes els diuen que només volen parlar i els encanta. Ens diuen: “Perquè els capítols són tan curts no podrien durar una hora? Estan fets expressament perquè després en parleu”.

 

Com escolliu la temàtica de cada temporada i teniu ja la següent?

María: Amb la primera vam fer una llista de temes que creiem que podien afectar i interessar i que poden ser importants de parlar. Perquè a vegades hi ha molts tabús. Tothom diu bulling i assetjament escolar però realment es parla o com es parla? A l’escollir la temàtica ens fixem en aquests punts. I van decidir a la primera l’assetjament escolar perquè al ser el pilot era molt més fàcil d’encarar.

Roger: A més era el tema que més havien demanat les escoles que treballen amb la Fundació Montblanc. Quan la vam rodar el 2017 estava en boca de tothom, en el 2018 era el tema de la dona. Com s’havien sumat moltes més escoles, vam parlar amb les que estaven més actives i els hi vam demanar una llista del que més els preocupava com a escola. I tothom va posar com a número 1, com ja havíem treballat l’assetjament, els masclismes.

María: I les relacions entre els adolescents. Les influències, els grups d’amigues, els nois i noies.

Roger: Després han destacat altres temes que també es van treballant, però no és el tema transversal de la sèrie sinó subtrames. Ens han demanat molt que treballem més, per exemple, la relació amb els pares. Perquè és complicat i acaba afectant molt a les escoles. El racisme també. La Generalitat ens ho va comentar quan ens vam reunir amb educació. I pel que fa a la tercera temporada estem valorant el que fem.

 

El projecte ha tingut molt bona acollida, ha rebut diversos premis. En l’àmbit escolar quina està sent l’acollida, sobretot al principi de presentar el projecte?

María: El més difícil és coincidir amb la programació escolar, abans del setembre ja ho tenen tot tancat. Molts professors estaven motivats, però a l’hora d’arribar a dalt a qui pren les decisions, desmunta molt l’estructura de l’escola típica. Sí que hi ha algunes que treballen per projectes i s’adapten a com creixen els adolescents. Al cap i a la fi, l’audiovisual és la seva eina. Els professors, directors d’escola o coordinadors d’ESO i Batxillerat ens han donat les gràcies. Es van arriscar i els hi ha funcionat.

 

 

Últimes notícies

NINA CAUSSA: “La dissenyadora de producció imagina i crea tot el món o l’univers a on passa la història”.

Aquest mes entrevistem a Nina Caussa, dissenyadora de producció que ha treballat a diversos films rodats a Barcelona com Desmontando un elefante, Sin huellas, Pájaros o Esmorza amb mi. Amb ella parlem de la seva professió.

'Der Barcelona Krimi' roda els seus capítols 9 i 10

La sèrie alemanya torna a la ciutat

'Com si fos ahir' prepara la vuitena temporada

Una sèrie que filma a Barcelona