Missatge d'error

Notice: Undefined index: environment in include_once() (line 586 of /var/www/app/www/sites/default/settings.php).

Lucía Dapena, La Selva: "Ens interessa apostar per creadors joves que necessiten suport per a afermar la seva mirada autoral i per a impulsar la seva carrera".

22/07/2019

Aquest mes entrevistem a Lucía Dapena, membre de La Selva. Ecosistema Creativo i responsable de la seva incubadora, a més de documentalista, guionista i productora de contingut. Amb motiu de la visita de Lucrecia Martel a Barcelona per a participar en el seu projecte d'Acceleradora, parlem amb ella de la Selva i de tots els projectes que duen a terme dins del món de l'audiovisual.

Què és La Selva. Ecosistema Creativo? I com va néixer la idea de crear-la com una cooperativa basada en l'economia solidària?

La Selva. Ecosistema Creatiu és un estudi de producció cinematogràfica compost per cinc cineastes i productores iberoamericanes interessades en la renovació dels processos tradicionals de producció i difusió de pel·lícules.

Per a nosaltres, La Selva és un espai d'experimentació de tots els processos creatius cinematogràfics, des de l'escriptura a la post producció, passant per altres formes de difondre obres i continguts. Apostem per narratives autèntiques i diverses, fonamentals en la representació d'un món plural i multicultural. Creiem en un cinema incloent, autèntic i divers.

Ens vam decidir per una estructura cooperativa perquè estàvem cansades de les estructures verticals i la jerarquia que existeix en la indústria del cinema. També perquè connecta amb el treball que volem fer que parteix de col·lectivitzar els processos creatius i de construir uns fluxos de treballs més inclusius en l'art cinematogràfic. Ens sentim identificades amb aquesta manera de fer i volíem ser el nostre propi agent de canvi, per això ens decidim a crear La Selva.

 

Quins són els vostres principals objectius?

La Selva. Ecosistema Creativo neix del desig de transformació de les dinàmiques de producció i de la voluntat de fer pel·lícules d'autor amb visions noves.

El nostre objectiu principal és transformar els processos cinematogràfics apostant per una manera de fer cinema que parteix des de la col·lectivitat i el cooperativisme. Volem repensar la forma en la qual es fa cinema, amb el convenciment que la creació ha de ser un espai obert a tots, dinàmic i àgil.

Volem obrir-li camí a pel·lícules que s'allunyin de la mirada hegemònica i que permetin (de)construir els imaginaris i nodrir la indústria de noves mirades i propostes arriscades.

Un altre dels nostres objectius primordials és la formació de públics a través de la creació d'espais accessibles de diàleg, reflexió i aprenentatge entorn del cinema, on s'aconsegueixi una interacció activa entre el cinema i les persones. Creiem que el públic ha de ser un subjecte actiu i no un mer consumidor del cinema.

 

 

Un dels vostres grans programes és l'Acceleradora de creació cinematogràfica. Aquest estiu heu estat treballant amb Lucrecia Martel el so. Expliqueu-nos com va néixer aquesta idea.

La idea de l'Acceleradora està inspirada en programes anteriors de formació que una de les nostres sòcies, Liliana Díaz, venia desenvolupant des de fa un temps. A partir d'aquesta experiència formativa que ella ja havia posat en pràctica, comencem a crear un nou concepte que va resultar sent l'Acceleradora.

L'Acceleradora neix des del nostre desig de transformar les dinàmiques cinematogràfiques, ja que està centrada a impulsar la realització d'obres d'autors emergents desafiant els temps i les formes tradicionals de producció. Per a nosaltres era important crear un programa especialitzat que se centrés principalment en l'experiència pràctica de fer cinema creant un espai col·lectiu de cooperació i trobada cinematogràfica.

Quan li vam proposar a Lucrecia Martel la idea de l'Acceleradora es va il·lusionar molt des del primer moment i es va implicar durant tot el procés de concepció i desenvolupament de la metodologia i la forma en la qual es duria a terme. Aquest procés d'intercanvi i de creació al costat d'ella va ser molt enriquidor i molt inspirador. És una dona brillant amb una visió única i molt generosa en els processos de creació. Per a nosaltres va ser molt especial que acollís la nostra idea i ens donés l'oportunitat de transformar-la al costat d'ella, adaptant-la a la seva visió.

 

Ja havíeu participat en anteriors experiències, ara heu treballat amb Lucrecia Martel a Barcelona com comentàvem. Quines diferències heu vist amb les anteriors edicions? Què vau aprendre de la primera experiència que us ha servit en aquesta ocasió?

Cada experiència de formació és molt diferent de l'anterior. Cadascun dels directors convidats té una visió molt concreta a l'hora d'aproximar-se a l'art del cinema i això és el més enriquidor, ja que l'Acceleradora pretén reinventar-se en cadascuna de les seves edicions; adaptant-se a la visió del director i també a l'espai en el qual es desenvolupa.

En aquesta edició a Barcelona amb Lucrecia, per a nosaltres va ser tot un repte perquè la seva visió era molt arriscada i ambiciosa. Era la primera vegada que la directora donava un univers fílmic tan ric a partir del qual crear i la primera també que els 45 participants rodaven en una mateixa localització i tots amb els mateixos actors professionals. Per tant, per a nosaltres va ser un repte conceptual i organitzatiu que ens ha portat moltíssims aprenentatges i moltes noves idees per a les següents edicions de l'Acceleradora.

I què creieu que aporta als participants de la mateixa com a experiència?

Creiem que l'Acceleradora és un programa molt enriquidor principalment perquè dóna l'oportunitat de crear una peça cinematogràfica des de la concepció fins al muntatge, de la mà d'un director internacionalment reconegut, que escolta les seves idees, assessora els seus guions, els dóna consells a l'hora de rodar les històries i ja en el procés d'edició, visiona els resultats i els dóna feedback.

Per a nosaltres també és molt important l'ambient d'intercanvi que es crea: 45 directors de països diferents, experiències vitals i visions molt diverses, junts durant 10 dies compartint reptes i desafiaments i enfrontant-se de forma col·lectiva a les frustracions i les pors que tot procés creatiu suposa. És una trobada tan intensa que marca un abans i un després en les carreres dels quals participen, pels llaços que en ell es teixeixen i les oportunitats professionals i creatives que genera.

 

 

A part de l'Acceleradora, toqueu diversos vessants com el Laboratori, en què consisteix?

El Laboratori també és un programa formatiu però està dirigit a autors i productors que tenen un projecte propi de ficció o documental. Està centrat en la reflexió i l'assessorament d'aquests projectes per a impulsar pel·lícules amb una forta visió d’autor posant a la seva disposició l'experiència i el coneixement de destacats professionals del cinema internacional.

Està pensat com un programa integral on no només es treballi en qüestions d'escriptura i guió, sinó també s'analitzen els processos de producció i les possibilitats de distribució de cadascun dels projectes, buscant la coherència en el seu creixement i avanç.

La idea és que se celebri en una residència aïllada en un entorn natural i aïllat on poder trobar calma i inspiració. L'aïllament dels participants en aquest espai incrementa la concentració, al mateix temps que trenca amb la solitud artística que impera en els processos de desenvolupament de pel·lícules, creant un espai col·lectiu de pensament cinematogràfic on es comparteixin els processos creatius.

 

Molts dels vostres projectes estan enfocats a ajudar a desenvolupar-se al talent jove, quines necessitats creieu que tenen aquests joves?

Principalment, sentir-se acompanyats i abrigallats en una indústria que és tan competitiva i en la qual costa tant trobar un lloc. Nosaltres mateixes creem La Selva per a trobar un espai on compartir les nostres inquietuds i projectes i així poder dur-los a terme sense que suposi tant desgast professional i personal.

Per això volem crear espais similars per als directors emergents perquè vegin que sí que és possible fer cinema d'una altra forma i que hi ha molta gent que està disposada a col·laborar.

Ens interessa també apostar per creadors joves que necessiten suport per a afermar la seva mirada autoral i per a impulsar la seva carrera.

 

 

Teniu quatre treballs en producció o en diverses fases de desenvolupament: La verdadera historia de Willy Muñoz, Xiao Qiang had a daydream, O silenci herdado i O navio e o mar. Què us crida d'un projecte per a produir-lo i per què aquestes quatre històries?

Per a nosaltres és molt important apostar per pel·lícules d'autores que tenen noves mirades i propostes arriscades i que tristament no tenen un espai en la indústria hegemònica del cinema. Ens interessa produir pel·lícules que mostrin noves visions del món que permetin repensar la imatge i (de)construir imaginaris per a nodrir la indústria de noves experiències artístiques i cinematogràfiques.

La imatge té molt poder pel que fa a la representació, la perpetuació d'estereotips i la construcció de l'altre com un objecte d'estudi cinematogràfic més que com un subjecte actiu i polític que pot contar les seves pròpies històries. Per a nosaltres és molt important l'acte de representació al cinema i per això, apostem per autores que miren i expliquen, des d'altres llocs i altres latituds, històries que les travessen d’una o una altra manera, amb visions decolonials, feministes...

Les quatre pel·lícules que tenim en producció conten històries molt diferents i estan dirigides per autores d'experiències vitals molt diverses, però totes desafien discursos aprehesos i tenen mirades i sensibilitats radicals, en el millor sentit de la paraula. 

Xiao Qiang. Primera ensoñación dirigit per Xisi Sofia Ye Chen és un curtmetratge sobre el desig de llibertat d'un nen a la Xina rural; O navio e o mar dirigida per Everlane Moraes i Lara Sousa és un documental que versa sobre les diferents visions de l’afrodescendencia i la negritud entre les dues directores, procedents del Brasil i Moçambic; La verdadera historia de Willy Muñoz dirigida per Jana Montllor, sobre la figura del seu pare Ovidi Montllor i la memòria col·lectiva; i la pel·lícula documental O silenci herdado, dirigida per mi mateixa, parla sobre la (des)memòria a través de la història del meu avi, esclau del franquisme durant la postguerra espanyola.

 

Dins del vostre espai En moviment, oferiu tallers a nens com Descobrim el cinema a través de Stanley Kubrick. En què consisteix aquest taller i com reben els nens aquest acostament al cinema?

Els tallers de cinema per a nens són una cosa que ens encanta fer. Ens divertim moltíssim i és un espai que ens permet acostar-nos al cinema d'una altra manera; des d'un lloc més simple i despreocupat.

Aquest taller pretén apropar el cinema als més petits amb Stanley Kubrick com a referent. Les seves pel·lícules són famoses pels efectes especials i pel minuciós treball d'art. En els tallers els nens creen les vestimentes dels personatges de les pel·lícules de Kubrick amb materials reciclats. Es disfressen, es maquillen i més tard, amb la tecnologia chroma key, passen a veure's dins de les seves escenografies i efectes especials.

 

Quins són els vostres projectes de futur?

Ara mateix estem treballant en la segona edició de l'Acceleradora i en la primera edició del Laboratori. També estem avançant en els processos de les pel·lícules que estem produint per a dur a terme els rodatges a la fi de 2019 i principis de 2020.

Ens encantaria en un futur gestionar el nostre propi espai de trobada cinematogràfica on pensar i desenvolupar els nostres programes i projectes: una fàbrica de creació de cinema.

Últimes notícies

Comença el cicle de cinema produït a Beirut

En el marc de les festes de la Mercè

Els XII Premis Gaudí se celebraran el 19 de gener de 2020

La dotzena edició de la gran nit del cinema català s'avança una setmana

Comença el Gandules 2019

Amb el lema “Visió quàntica”