Parlem amb Lluís Arcarazo, creador i guionista, juntament amb Jordi Galceran, de la sèrie de TV3 Nit i Dia. Guionista a televisió de Teresina, SA, Poble Nou, El cor de la ciutat, Nissaga de Poder, entre d'altres; al cinema ha treballat com a guionista de Salvador, Laia, Barcelona, la Rosa de foc o Pepe & Rubianes. És autor de la narració infantil Les aventures d'un bigoti i responsable de l'adaptació teatral d'Aloma (2008), de Mercè Rodoreda, per al Teatre Nacional de Catalunya. Els seus inicis els trobem a la ràdio, on va exercir com a guionista del programa Pasta gansa, emès a Catalunya Ràdio entre el 1987 i el 1997 i presentat per Miquel Calçada.

- Com sorgeix la idea de crear la sèrie Nit i Dia? Com decideixes començar a escriure el guió? 

El Jordi Galceran i jo portàvem uns quants anys treballant junts en feines d'encàrrec (Nissaga de poder, El cor de la ciutat, La memòria dels cargols…) i teníem ganes d'escriure la sèrie que ens agradaria veure com a espectadors. Jo tinc un familiar que és metge forense i després d'una conversa amb qui ara és assessor de Nit i dia, vam pensar que seria una bona idea fer una sèrie que explorés el contrast entre una feina que implica estar cada dia en contacte amb l'horror i la voluntat de portar una vida "normal". Aquesta idea de contrast la vam aplicar a tots els personatges, perquè volíem una sèrie que fos rigorosa però no procedimental, volíem que es centrés sobretot en els personatges. Blanc i negre. Llum i foscor. Nit i dia. I així va néixer Sara Grau. I més endavant Marc Ramos.

- Quina relació s’estableix entre els creadors d’una sèrie amb els directors, en aquest cas la vostra amb el Manuel Huerga i l’Oriol Paulo? 

Una relació molt dinàmica i enriquidora. Treballo amb el Manuel Huerga des de fa més de 10 anys i l’Oriol Paulo -que abans de ser director ja va ser guionista-  ha col·laborat en l'argument i l'escriptura dels guions. 

Crec que tots dos (i també el Menna Fité, que ha dirigit una pila de seqüències)  han aportat a la sèrie, a més dels seus punts de vista i el treball amb actors, la seva enorme potència visual, que indubtablement  és un dels atractius de Nit i dia.

D'altra banda, el fet que rodem amb tres directors diferents amb una planificació pròpia d'una pel·lícula de 650 seqüències fa necessària una figura que tingui una mirada global sobre tota la sèrie i que garanteixi coherència argumental i manteniment del to general. Aquesta figura és el showrunner.

- A més, ets productor executiu de la sèrie, fet que fa que aquesta relació sigui molt més intensa. Creus que ara mateix s’està esdevenint un canvi de paradigma en la relació del productor / showrunner amb els directors? 

Que almenys un dels creadors de la sèrie sigui productor executiu és un fet habitual a les indústries audiovisuals més potents, com els Estats Units, Regne Unit,  França, els països nòrdics... Així es fan les sèries a tot arreu i ara també aquí, aquesta és la primera sèrie on faig de showrunner (una paraula que detesto). 

Altres sèries com Merlí o El ministerio del tiempo han optat també per potenciar aquesta figura, que crec que serà cada cop més habitual a la nostra indústria audiovisual.

- Com s’han escollit a Nit i dia les localitzacions de rodatge a Barcelona? 

Naturalment, per les necessitats pròpies de cada seqüència, tenint en compte aspectes com la idoneïtat, accessibilitat i comoditat a l'hora de rodar. Hem de pensar que la sèrie té més de 100 localitzacions i així implica trasllats dins d'una mateixa jornada. 

I tenint en compte que Nit i dia no té decorats i tot està rodat a escenaris reals (o gairebé), triar bé les localitzacions és essencial per a assegurar la viabilitat del rodatge.

- I a quins espais de Barcelona s’ha rodat la segona temporada de Nit i dia?

Hem rodat a carrers i habitatges de diferents barris de la ciutat (Poblenou, Eixample, Raval, Pedralbes, Diagonal mar, Ciutat vella, Sarrià, Sants...). I a localitzacions especials com Can Batlló, la universitat central i, sobretot, a la ciutat de la justícia i al propi Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya - IMLC.  D'altra banda la ciutat de Barcelona està molt present a través de cortinetes urbanes que situen l'espectador.

- Què creus que té Barcelona com a plató de rodatge que no tenen altres ciutats europees? 

Barcelona té la possibilitat de rodar a escenaris molt diversos dins d'una àrea relativament petita. Tens mar, tens port, tens muntanya i barris molt contrastats amb edificis singulars. 

Fotografia: Camil Arcarazo