La Linn Sitler, de la Memphis & Shelby County Film Commission (EUA) és una de les film commissioners més veteranes i amb més experiència del món. Vam tenir l’oportunitat de conèixer-la durant el Cineposium, el Congrés Internacional Anual de Film Commissioners, que es va dur a terme a Barcelona el passat mes de setembre. En aquesta entrevista repassem la carrera de la Linn Sitler com a film commissioner.

- M’agradaria començar l’entrevista preguntant-li quina és la seva funció a la Memphis & Shelby County Film Commission.

Quan vaig començar a treballar a la Film Commission l’any 1987, tot i que jo ja era film commissioner, era bàsicament la persona encarregada de fotografiar i investigar possibles llocs i espais per als rodatges. Amb els anys, he passat a tenir més aviat una funció de supervisió i com a “solucionadora de problemes”, professional de relacions públiques, per a establir sinèrgies entre diferents ciutats de l’estat. També m’encarrego de les aliances amb organitzacions internacionals i diferents ciutats amb les que Memphis comparteix un vincle comú. Recentment, hem començat aquest tipus de relacions amb la ciutat de Barcelona; fa diversos anys vaig engegar una relació amb Berlín-Brandenburg i també hem recuperat una aliança de tota la vida amb la ciutat amb Enschede d’Holanda.

Tot i que m’agradava molt ser una “dona de camp” i era molt divertit, la feina de localització de rodatges la fa actualment la Sharon Fox O'Guin, una meravellosa especialista amb més de 20 anys d’experiència en el sector. Crec que les dos fem un tàndem molt bo.

- En la seva opinió, ¿per què és tan important ser un pont entre el productor i els òrgans municipals de la ciutat?

Tot i que la Film Commission és vista com la representant dels productors a l'Ajuntament i a la Comissió del Comtat, els nostres regidors de l’Ajuntament i del Comtat volen conèixer els cineastes i sentir-se part del projecte cinematogràfic des del principi. Jo fins i tot he vist en moltes ocasions a membres del Comtat anar a fer localitzacions! L’Ajuntament i el Comtat han d’entendre el retorn de la inversió (ROI) de les subvencions concedides a la Film Commission per a l'operació i els incentius donats al client per a la seva producció. Com més vegin que la inversió té sentit, més volen fer créixer la indústria local.

Els membres d’una Film Commission actualment estan molt més ben qualificats que quan vaig començar jo a l’any 1987. Els governs s’han adonat que el potencial per al desenvolupament econòmic i el retorn de la inversió (ROI) és enorme. També s'han adonat que el potencial de la responsabilitat és enorme i que els procediments, les assegurances, els permisos han de gestionar-se correcta i eficaç. Ara, molts film commissioners tenen formació jurídica o experiència en estudis cinematogràfics.

Sense les Film Commissions, els clients s’haurien de moure en una “jungla salvatge” i seria un caos la gestió de les localitzacions, causant problemes a la ciutat, als espais i a les persones. Per tant, les seves produccions també es veurien perjudicades. Una Film Commission és una necessitat moderna de ciutats, comtats, estats, països... d’avui dia. Han de ser-hi presents.

- Quins creu que són els principals canvis de la indústria cinematogràfica des de que va començar, el 1987, fins a l’actualitat?

Avui en dia, totes les qüestions es tracten des d’un començament des de "la línia de fons" dels incentius. Busquem sempre qui dóna la millor oferta, el major acord. No obstant, abans era tota una fita aconseguir reclutar un projecte per a Memphis. Aquest reclutament no es basava en incentius, sinó en el sentiment del director de que aquella localització en concret lligava completament amb la seva visió artística. Les relacions també eren molt importants, sobretot amb el director i els productors.

També un dels altres grans canvis ha estat la digitalització. Avui en dia tot està digitalitzat (ja no es grava en 35mm). Al 1987 fèiem dossiers i carpetes d’arxius per als clients, enganxant fotografies físiques. Ara, tot just fa un moment, acabo d’enviar per correu electrònic uns quants paquets amb fotografies digitals adjuntades.

- Quin és el rodatge més difícil al que s’ha hagut d’enfrontar durant tota la seva carrera?

Sense cap mena de dubte, el film de Francis Ford Coppola The Rainmaker! Per a rodar algunes de les escenes, vam haver de tancar diversos carrils del pont Hernando de Soto de Memphis. Per a evitar els problemes amb el trànsit, es va redirigir la circulació cap a un altre pont, però aquest també es va haver de tancar finalment... Els embussos a causa del rodatge van ser enormes! Mai més hem tornat a demanar el tancament del pont per a rodar una pel·lícula!

- I quin ha estat l’èxit més gran de la seva carrera com a film commissioner?

L’any 2006 la Memphis & Shelby County Film Commission va ser honrada amb la seva pròpia placa històrica a la ciutat (tal i com es pot veure a la fotografia). A la placa, s’esmenta el reconeixement a la tasca de l’equip de la Film Commission per portar “a la ciutat tots els rodatges del cinema modern”. Em sento molt orgullosa d’aquesta reconeixement, que per a mi és molt important.

- I, per acabar, què creus que fa que la ciutat de Memphis sigui una ciutat especial per a dur a terme rodatges? Quines particularitats té?

Memphis és una tranquil·la ciutat amb un ambient amb molta ànima. Visualment, molts dels seus barris, carrers i localitzacions estan congelats en el temps. Memphis té una de les Film Commissions més antigues del sud dels Estats Units, i sense dubte una de les més exitoses. La major part de la població metropolitana és negra, fet que ha influït en el nostre menjar, la nostra música, en tot. També hi ha una població jueva considerable, que ha afectat en els nostres valors empresarials i en l'educació. L'Església cristiana és forta aquí -tant entre els negres, com en els blancs- i això ha influït realment en la nostra moral i en la nostra música. A més, som una ciutat reconeguda en sis ocasions per la revista Movie Maker com una de les deu ciutats principals per rodar pel·lícules dels Estats Units. Som excèntrics, som únics. Som una combinació de cultures, races i influències. I ens estimem molt a nosaltres mateixos.