Institut Escola Trinitat Nova: “Aprenen que l’audiovisual en general requereix un esforç, una il·lusió, un treball i que no és només prémer un botó”.

20/02/2019

Entrevistem a Lupe Capell, dinamitzadora audiovisual i Pilar Armengol, professora coordinadora d'audiovisuals de l’Institut Escola Trinitat Nova (IETN). Un centre que vol convertir-se en un espai educatiu integrat dins del barri i que va néixer el 2017 dins del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona.

L’Institut Escola és un projecte nou amb l’audiovisual com a eix principal del treball educatiu. Com neix aquesta idea?

Pilar Armengol: Havia dues escoles de primària al barri, la Sant Josep Oriol i la Sant Jordi i aquest institut, que era el Roger de Flor. Es veia la necessitat de fer un canvi en aquests centres. El Consorci d’Educació de Barcelona va decidir tancar-los, recol·locar al professorat i buscar un nou director que volgués liderar aquest projecte. L’Institut Escola aglutinaria un únic centre que aniria de P3 a 4t d’ESO. Se li va proposar a Joan Artigal i va tenir un període de nou mesos per fer el seu equip i triar el professorat nou. I en aquest procés és quan apareix aquesta proposta d’agafar una línia pedagògica amb l’eix a l’audiovisual.

 

Quan entra la dinamitzadora audiovisual a formar part del projecte?

Pilar: El juny del 2017, apareix el Pla de Barris i hi ha uns quants centres d’aquesta zona als quals se’ls ofereix que hi hagi tres persones externes al claustre, contractades pel Pla de barris. Hi ha dues figures que són la mateixa a diversos centres: l’educador/a social i l’educador/a emocional. Hi ha una tercera figura que cada centre pot singularitzar. Allà és quan l’escola, en tot aquest procés de definir el projecte audiovisual, assessorat per l’ICUB, diu: volem un tècnic audiovisual. I per això la Lupe arriba al novembre.

 

I en què consisteix la teva feina?

Lupe: La meva figura forma part de l’equip comunitari que també és una de les coses especials de l’IETN i que fa que nosaltres, en part, també ens encarreguem d’obrir l’institut al barri. Per una banda, en comptes d’ Institut Escola Trinitat Nova, anem cap a Espai Educatiu Trinitat Nova. Les nostres activitats estan obertes també a famílies i gent que no té res a veure amb l’escola. Tant siguin d’esport, llengües o les audiovisuals que són les que, a mesura que ha anat arribant l’equip i ens hem assentat una mica aquest primer any, volem obrir al barri. Els joves del barri poden venir i compartir aquests aprenentatges amb tothom. Aquest equip comunitari s’uneix a l’equip de professors i mestres i els dóna suport o col·laboren a diferents nivells segons el seu projecte.

A l’equip hi ha una especialista emocional, integradors socials i un dinamitzador comunitari del barri, Otger Cano, que també és molt especial perquè ens posa en contacte amb les diferents entitats, ja que coneix molt tot el teixit associatiu del barri i també per la seva trajectòria professional coneix a moltes famílies. I després estic jo com a dinamitzadora audiovisual. La meva tasca és tant proposar activitats audiovisuals que poden servir al centre, com donar suport al professorat quan pensa que pot fer servir l’audiovisual, però la part tècnica pensa que li queda gran o no la domina i que aquell projecte podria tirar endavant però no sap com fer-ho. Funciona de diferents maneres, o bé ve un professor amb el seu projecte i jo li dic com tècnicament el pot fer possible i estic amb ells des que ho gravem, editem o inclús a la preproducció. I després també funciona al revés. Tinc molta sort, no em puc queixar gens, perquè em deixen proposar molt. Observant una mica, parlant amb els joves sobre què és el que pensem que pot agradar, intentem detectar quina activitat podem proposar. També a les activitats que volem fer una mica més obertes com els tallers, ajudo a donar-los forma amb l’audiovisual, en aquests es barregen diferents edats i volem que siguin d’aprenentatge més actiu i lúdic.

 

Pilar: Aquest equip comunitari també és una singularitat del centre. El Pla de Barris porta aquestes figures, però en altres escoles s’han afegit a la dinàmica del centre o fan el que se’ls hi demana. Però dintre d’aquest projecte nou, per exemple, el Consorci reconeix la figura de l’Alba Sanagustín, que és la responsable comunitària. Una escola té un equip directiu format per un director, un cap d’estudis i un secretari. Aquí està reconeguda aquesta quarta persona. Un dels motius per crear el centre és que la majoria de nens i nenes del barri estan escolaritzats fora del barri. I a més a més, el barri té mancances d’equipaments com biblioteca o espai esportiu. En aquestes obres que s’estan fent a l’IETN, la biblioteca de l’escola serà la biblioteca del barri i el gimnàs també. L’equip comunitari és una singularitat del centre, s’aposta perquè aquest sigui un espai educatiu i l’escola no visqui tancada com a centre sinó que sigui un espai del barri.

 

 

Tots els alumnes del centre participen dels projectes audiovisuals?

Pilar: La majoria. Hi ha grups que ho fan tots els alumnes i en tot el curs. Per exemple, des de l’any passat 1r de l’ESO fa Cinema en curs. L’altre grup de 1r d’ESO fa un projecte audiovisual vinculat al circ, ja que tenim l’escola de circ de l’Ateneu Popular de Nou Barris aquí mateix. Aquest any 4t i 5è de primària han començat a fer Fotografia en curs. I els més grans tenen projectes més curts, no són d’un curs sencer, però sí de 4 o 5 mesos vinculats també a l’audiovisual.

Lupe: Fem audiovisual artístic els dilluns, per fer una barreja entre audiovisuals i teatre. Aquest any hem obert un taller de ràdio i està tenint molt bona acollida. Li estem acabant de donar forma però està funcionant molt bé. Després fem tarda de periodisme, relacionat amb l’audiovisual. Farem tallers especials amb els petits, ens basarem en l’univers de Méliès. Ja el coneixem una mica i farem efectes especials antics. Amb els petits també fem activitats amb el croma. I després tenim els Trinitubers.

 

Què són els Trinitubers?

Lupe: És un projecte que activem i desactivem segons les necessitats. Però vénen a ser els periodistes de l’escola. Li vam donar aquest nom de Trinitubers perquè els nens ho veiessin més atractiu i ho vinculessin amb Youtube. Vam crear el logo, agafant la imatge de Youtube i els nens només veure el logo i jugant amb la microfonia, ja s’enganxen. Perquè el micròfon i les acreditacions són com les dels periodistes de veritat. Són nens i nenes que tenen un bon comportament al dia a dia a l’escola o que tenen motivació o interès per l’audiovisual. Venen a l’aula d’audiovisuals, els expliquem quina és l’activitat, què els tocarà cobrir periodísticament i els preparem. Quines preguntes poden fer? Què és el que anirem a gravar? Quin objectiu tenim per aquest dia? I després surten acompanyats per mi amb les càmeres i el micro i cobrim diferents coses del barri, de l’escola,...

Ara anirem a un projecte que es diu Educarts d’una altra escola per gravar per carnestoltes. Volem que sigui tan obert a conèixer altres realitats o projectes, com a nivell intern. Els agrada per petites coses que als nens els fan gràcia. Petites motivacions com el logo, el micro, que són bastants autònoms, ja que ells mateixos han de posar el trípode, etc,... Fa molts anys que ho faig, i fa gràcia veure com un nen viu coses que tu tens superassimilades i per ell és el primer dia que les fa. Com col·locar el trípode que és tota una aventura per ells.

 

Pilar: El que és bo com a escola és que, dins del projecte, tothom passi per tot però alhora, oferir espais on els nanos que els interessa més un aspecte, o com diu la Lupe estan més motivats, puguin avançar més. Com els Trinitubers o altres projectes que volem fer però que necessitem el temps i l’estructura per anar-los creant.

 

Heu posat en marxa el Club de vídeo Aloha tubers. Espai educatiu per alumnes que són del centre i pels que no ho són també. Com neix aquest taller i en què consisteix?

Lupe: És l’activitat extraescolar que dediquem a l’audiovisual. La fem els dimecres a la tarda de 5 a 6.30. Ahir érem sis, hi ha hagut dies que eren més, altres menys. Crec que quan agafi forma anirà creixent. Parlem amb ells de quins interessos audiovisuals tenen i ho barregem també amb l’esperit crític. Ensenyem vídeos que no mirarien mai o pel·lícules antigues i fem una barreja entre el seu univers i el nostre. Cada dia acabem amb una pràctica. Hem fet pràctiques de Stop Motion, d’efecte especial antic, de TiK ToK. Volem obrir-nos a les xarxes socials i noves tecnologies amb tablet, perquè pensem que han de barrejar els dos mons. Quina és la peculiaritat d’això?, que cada dos dimecres ens reunim al barri amb un grup de joves que estan muntant, amb el suport dels educadors del Pla de Barris, un festival de youtubers. Va ser la proposta d’un noi del barri, va trucar a la porta del Pla de Barris i van buscar d’altres joves que volguessin col·laborar. Volem que siguin ells mateixos, acompanyats per un youtuber reconegut i els educadors de carrer, els que muntin el festival. Nosaltres ens hem unit a la iniciativa. I fem una setmana taller, i l’altre anem al festival.

 

Com han reaccionat els pares a aquest tipus d’ensenyament no convencional?

Pilar: Encara és aviat per donar una opinió de com les famílies ho reben. Potser que el fet que hi hagi més material tècnic, els dóna la sensació que es faran més coses. Però de moment no tenim un retorn molt clar que per ells això sigui millorar l’educació dels seus fills. Però com treballem aspectes com el fet que siguin autònoms, que puguin gestionar coses, crec que alguna cosa deuen notar.

 

 

Lupe: En Joan Artigal, el director del centre, sempre ens explica que a les reunions amb famílies quan posen audiovisuals, els hi serveix per veure el dia a dia. Se senten molt còmodes. Hi ha moltes famílies immigrants, i alguns pares que encara no parlen prou bé la llengua no troben ben bé la manera de saber què fem a l’escola. Hem agafat com a fix que sempre cada curs fa un vídeo explicant què es fa a l’escola. Expliquen aquesta és la meva aula, aquest és el meu professor,... Sempre amb les reunions de pares intentem que hi hagi un vídeo perquè puguin veure el que estem fent. Igualment amb els projectes fotogràfics com Fotografia en curs, d’audiovisuals que fem aquí o de Cinema en curs, sempre intentem buscar la manera de col·laborar amb el barri amb un visionat per a tothom. Aquest any volem fer una exposició de fotografies dels alumnes i volem compartir resultats.

Vinc de l’experiència de tècnica de comunicació en xarxes i m’agrada molt aplicar-ho a l’escola perquè jo crec que fer créixer les nostres xarxes és també arribar al barri no només què estem fent, sinó què farem, què proposem. Tenir seguidors a les xarxes ens permet comunicar-nos amb el barri d’una manera molt fàcil. I amb el nostre target. En un any hem pujat a instagram 650 seguidors, al youtube 150 subscriptors, que potser no és molt, però si són just els del nostre barri, ens interessen. Perquè cada vegada que anunciem alguna activitat, tenim el feedback directe dels alumnes, del barri. Compartim informació del casal que ens ho demanen. Estem bastant forts a les xarxes.

 

Com viuen els nens i nenes aquestes primeres experiències davant i darrere de la càmera?

Lupe: Quan veuen la càmera els sorprèn molt, ja que amb l’arribada dels mòbils s’ha reduït molt el nombre de persones que decideixen comprar una càmera. L’efecte sorpresa encara és més gran. Tenim unes càmeres senzilles, però pràctiques. El primer que fan, si sóc sincera, és ficar el dit a la lent. Ho volen tocar tot, experimentar, tots els botons, veure’s, fer-se fotos. Majoritàriament, estan fascinats amb la càmera. Després sortir o no sortir, hi ha als que els hi encanta i a altres no els agrada. Intentem que tothom ho provi però no obliguem a ningú. I després el que els agrada moltíssim és la ràdio. Sentir la seva veu, el micro i els cascos.

 

Participen en tot el procés de gravació i edició?

Lupe: Sobretot a la preparació del guió i la gravació. Ara volem incloure l’edició. El problema que té l’edició és que és un procés molt més llarg i dens del que la gent s’imagina. Aleshores, intentem que participin però depèn de quina edat tenen només graven i jo edito. A mesura que es fan grans, fem que vagin participant d’aquest procés. Els de Cinema en curs sí fan edició.

 

 

Com serveixen les peces audiovisuals per donar suport als ensenyaments que es fan a classe?

Lupe: Els professors fan servir l’audiovisual per donar suport a les seves classes, sobretot curtmetratges. Quan fan un cinefòrum demanen també la meva opinió sobre quin audiovisual podria ser més adequat. També demano ajuda a professionals per ampliar els nostres audiovisuals i els vídeos que fem sempre es passen a la classe. Aquest any sí que farem un audiovisual que és bastant diferent. A l’escola hem creat uns mediadors per quan hi ha conflicte entre els alumnes. Farem un vídeo explicant aquest servei. Serà com un vídeo de publicitat del servei dins de l’aula fet per ells mateixos. Un altre vídeo que hem fet és per recordar a les famílies que han de portar fruita els dimecres. És divertit amb un superheroi explicant els avantatges de menjar fruita. Un altre que hem fet és el club de vídeo explicant que és el TiK ToK. Ens havíem adonat que els joves ho sabem però els adults no. A vegades, quan tenim la necessitat podem fer un vídeo.

 

Creus que és important que els nens s’eduquin en l’audiovisual i què creus que els aporta?

Lupe: El primer que els aporta és l’esperit crític de saber diferenciar el que s’està venent a la gent. Més ara, en l’era en la qual vivim amb tantes fake news. Veus imatges i ets incapaç de discernir què és real i què no amb els efectes especials que hi ha ara. Els hi va bé posar-los una mica en situació d’entendre que les coses s’estan fent d’una manera. Després aprenen molt que tot requereix un esforç. Que l’audiovisual no és només fer un vídeo i ja triomfo al youtube, sinó que els Youtubers que més admiren han requerit hores d’assaig i treball. Que tots aquells vídeos estan editats. Que l’audiovisual en general requereix un esforç, una il·lusió, un treball i que no és només prémer un botó.

 

El projecte ha rebut diversos premis com el Premi Barcelona innovació educativa però també el 1r Premi Conte Audiovisual Il·lustrat  als Jocs florals Nou Barris i als de Barcelona per la Luri vol conèixer el sol. Com ha sigut pels nens veure el seu treball recompensat?

Lupe: Amb molta il·lusió, molts nervis i molta alegria. Sobretot quan van anar a l’ajuntament i el premi de Catalunya que van quedar finalistes. No ens esperàvem que guanyarien. El vídeo de la Luri vol conèixer el sol aquest any es transformarà en un vídeo del programa Una mà de contes. Estan fent una versió il·lustrada de la mateixa història amb un il·lustrador professional. Estem molt contents. Aquest ha sigut el gran premi final. Els va fer molta alegria perquè ho van fer quasi tot ells, van posar els dibuixos, les veus,... Van participar molt del procés. Estem fent de nou aquest projecte del conte il·lustrat en vídeo.

 

 

Últimes notícies

FESTA DE PRESENTACIÓ FIRE!! 2019

Al Centre LGTBI de Barcelona

Projeccions a l'Enfocats

Festival de fotografia del Pati Llimona