EUGENI OSÁCAR: “Hi ha una coincidència absoluta entre els llocs que apareixen a les pel·lícules i els que són visitats turísticament”.

10/09/2018

Entrevistem a Eugeni Osácar, director de Recerca del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB. També és professor de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB, expert en màrqueting, patrimoni, turisme cultural i turisme cinematogràfic. A l'octubre publica una nova edició de Barcelona: Una ciutat de pel·lícula, un llibre que dóna un repàs a la història cinematogràfica de la nostra ciutat.

Aquest llibre és l'ampliació d'un altre que vas publicar en 2013. Quines novetats aporta aquesta edició?

Torna a tenir com a coeditors l’editorial Diëresi i l’ajuntament de Barcelona. Per portar a terme aquest llibre, el consistori va dir que havia de ser una segona edició, no un plantejament nou. L’editor sí que volia fer uns canvis substancials i vam arribar a un punt intermedi. Manté una mica el format del llibre amb capítols per gèneres o per directors, tipus de pel·lícules, Hollywood, etc.,... Té 50 pàgines més. I té cinc capítols nous. L’anterior tenia 15 i aquest en té 17. Es podria dir a on són aquests capítols nous. Però hi ha alguns capítols que els hem canviat, modificat i algun com el que era sobre la pel·lícula L'auberge espagnole (Una casa de locos) que l’hem subdividit en dos amb un sobre cinema francès.

 

Quins són els capítols nous?

El de cinema francès a on he intentat recuperar coses que no es coneixen, com que Jean Seberg o Jean Paul Bellmondo en els anys cinquanta i seixanta van rodar aquí o tota la història amb Jean Moreau. Un altre de cinema asiàtic, sobretot pensat per l’edició en anglès. La majoria són pel·lícules de l’Índia, la Xina i el Japó que aquí no s’estrenen però sí que tenen força èxit en els seus països d’origen. Completament nou és el de dones directores. Que en l’anterior edició vam estar a punt d’incloure però les vam disgregar en diversos capítols. Un de cinema català, que s’ha produït a Barcelona. I un altre titulat “Barcelona més enllà de Barcelona” que és un tema que a nivell universitari estic treballant bastant últimament. Pel·lícules que es roden a Barcelona però que no representen Barcelona. Tot i que hi ha algunes com El perfum que tenen el seu capítol específic. Aquí he intentat aglutinar les més conegudes com ara Savage Grace o Circus World (El fabuloso mundo del circo) i altres que probablement no ho són tant. 

 

Com va néixer la idea del llibre?

L’any 2005 aproximadament. Com a professor i investigador a una escola universitària, una de les línies de recerca que treballo és el binomi turisme i cinema. A principis del segle XXI hi havia alguns països que ja ho feien. Part de la meva formació és en màrqueting turístic i vaig veure que era una bona oportunitat. Ja fa temps que a llocs com Nova Zelanda, Austràlia, Regne Unit o EUA, el turisme i el cinema s’utilitzava com a eina de màrqueting. Aquí no es feia. A partir d’això vaig començar a treballar preparant projectes com el que vam crear amb l’ajuntament, la web Barcelona Movie. Però sempre havia tingut la dèria de publicar en suport paper. I el 2012 va arribar aquesta oportunitat que era molt interessant perquè hi havia l’ajuntament darrere, ens garantia una tirada important amb diversos idiomes i molta fotografia que és el que demana aquest tipus de llibre. Després vam fer el de Catalunya i ara aquesta segona edició del de Barcelona.

 

Què té Barcelona per ser un escenari de pel·lícula? Per què atreu tants rodatges?

Dues coses, que vosaltres la Film Commission coneixeu tant com jo. És una ciutat molt heterogènia, té tot tipus de localitzacions, des de localitzacions que amaguen Barcelona a fantàstiques vistes de la ciutat. Té molta llum. El clima ajuda molt. I que moltes produccions, es recolzen en els equips tècnics que hi ha a la ciutat. Barcelona té una tradició molt gran en el món audiovisual. I si a tot això sumem que és una destinació turística de primer nivell, fa que la combinació de cercle virtuós, com alguns l’hi diem, la pot convertir en una destinació per acollir rodatges importants. 

 

Quina creus que és la pel·lícula que més ha influït a la ciutat per fer-la coneguda després del seu pas per aquí?

La que ha tingut més repercussió mediàtica i ha portat més notícies pel que fa a mitjans de comunicació o més influencia a xarxes socials, és Vicky Cristina Barcelona. Si la pregunta és “Vicky Cristina Barcelona reflecteix Barcelona?”, et diré: reflecteix una part de Barcelona com moltes altres. Ja fa uns anys que aprofito aquest film i Biutiful, perquè van coincidir en l’època, per dir que són dues cares de la ciutat i que no són l’única. Les dues passen per la visió de dos directors molt diferents com González Iñarritu i Woody Allen, però aquestes dues Barcelona existeixen. El gran èxit és que les dues utilitzen en molts casos les mateixes localitzacions simplement plantejades de manera diferent per explicar històries diametralment oposades.

 

Quina és la part més cinematogràfica de la ciutat? Els llocs on més ha rodat el cinema a Barcelona?

Abans ho deia per intuïció. Ara ho tinc bastant estudiat, sobretot si parlem de produccions més o menys internacionals. Hi ha una coincidència absoluta entre els llocs que apareixen a les pel·lícules i els que són visitats turísticament. És normal perquè els equips que vénen de fora, alguns ja coneixen la ciutat i la coneixen com a turistes, per tant, no es poden resistir a utilitzar aquells llocs que han visitat. En un estudi que vaig fer fa tres anys, el lloc que sortia més a les produccions internacionals era la Sagrada Família. Pràcticament al 60% de les pel·lícules de coproducció internacional. No és cap sorpresa. La Rambla també, evidentment.

 

Quines parts de la ciutat creus que han guanyat com a escenari de cinema que fa uns anys no ho eren?

N’hi ha dues. Primera, tota la façana marítima que crec que l’ha guanyat la mateixa ciutat. Potser ara en excés. És evident que si, després dels Jocs i el Fòrum del 2004, aconseguim 5 quilòmetres de platja, es recupera la platja per la ciutat i el cinema l’explota de manera absoluta. I segona, l’any 2012 l’ajuntament de Barcelona i els districtes van fer el primer pla de descentralització turístic i cultural. Un dels objectius que ens van encarregar al CETT era buscar nous espais i un va ser el Turó de la Rovira, el famós mirador. Fixa’t què ha passat. En cinc anys estem a la banda contrària, actualment el mateix ajuntament ens ha encarregat un estudi de com gestionar millor un espai reduït en el qual viuen residents fixes. L’audiovisual, que no només el cinema sinó també les sèries i els videoclips, l’han convertit en un must see. Aquells llocs ineludibles que s’han de veure. És un espai que ha canviat radicalment.

 

I quines parts de la ciutat creus que estan desaprofitades?

Alguns parcs. Sense anar més lluny, al costat del Turó de la Rovira hi ha el parc del Guinardó que és meravellós. Té alguns espais i vistes fantàstiques de la ciutat i que pràcticament no surt a cap pel·lícula. Hi ha alguns districtes menys utilitzats i menys coneguts turísticament, com Les Corts i Nou Barris. Però forma part de la mateixa idiosincràsia de la ciutat, allò que és més conegut també és més utilitzat audiovisualment.

 

El Hollywood dels anys 20 va trobar un gran atractiu a la ciutat, cosa que es desconeix. Per què van rodar a Barcelona aquestes pel·lícules, què els donava la ciutat que Hollywood no els donava?

És veritat que s’ha rodat molt a Barcelona sobretot cinema Europeu, però també d’altres llocs. A partir dels anys 50, Barcelona i la Costa Brava comença a ser un lloc d’interès per gent com Orson Welles i altres grans directors o actors com John Wayne. Però ja van venir a partir dels anys 20 actors de l’època com Douglas Fairbanks, no tant a rodar, però sí per fer gires de promoció que ara són tan habituals i que fa que per Barcelona passin la major part d’actors, actrius i directors coneguts. Però que en aquell moment era una cosa molt excepcional trobar una gran estrella de Hollywood a Barcelona fent promoció.

 

Quina etapa creus que ha estat la més important pel que fa a rodatges a la ciutat?

Turísticament diem que l’any 1992 posa Barcelona al mapa, jo acostumo a dir que, amb tots els matisos, el 1999 amb l’estrena de Todo sobre mi madre de Pedro Almodóvar posa a Barcelona al mapa cinematogràficament. Coincideix també en aquesta primera dècada del segle XXI amb una aposta de l’ajuntament i la Generalitat per l’audiovisual. Si ens fixem, la immensa majoria de grans pel·lícules que s’han rodat a Barcelona i Catalunya són del 2001 al 2008, abans de la gran crisis.

 

Últimament s’està rodat molta producció asiàtica a la ciutat. L’hi dediques un capítol del llibre. Creus que Barcelona s’està convertint en lloc de rodatge habitual per aquestes produccions i per què?

Sí, no sé dir-te la raó. A partir de 2011, sobretot arrel la pel·lícula índia Zindagi Na Milegi Dobara que va ser una campanya de Turespaña amb una aposta clara perquè vinguessin a rodar no només aquí sinó arreu d’Espanya. Però sé que és veritat que han vingut de cop i volta tota una sèrie de produccions de Tollywood més que Bollywood, rodades en telegu no indi. Aquest augment es correspon també amb l’interès turístic per Barcelona per part de l‘Índia o la Xina, al Japó ja passava històricament. Està creixent l’interès sobretot a la Xina. En el cas de l’Índia, va ajudar molt el casament de la família Mittal, un magnat de la siderúrgia que va tenir una repercussió immediata en determinada gent d’una certa posició a l’Índia. El que acostumen a rodar aquí són les performances musicals només. Aquestes pel·lícules allà tenen un cert èxit. El turisme urbà des de l’Índia ha tingut un creixement important a Barcelona, tot i que segueix sent minoritari. I si el sumem al del Japó i la Xina, són tres mercats molt prometedors. Aquesta és una de les raons per fer aquest capítol. A part que no ho coneix ningú, ja que la major part de pel·lícules no s’estrenen aquí.

 

Quin és el retorn per la ciutat dels rodatges respecte al turisme?

No està estudiat ni en l'àmbit cinematogràfic ni en l'àmbit turístic, ho tenim pendent. El president de la Spain Film Comission, Carlos Rosado ha dit que de la inversió en un rodatge, el 30% queda al territori. Estic convençut que s’ha fet amb dades i exemple de produccions significatives a alguna part d’Espanya, Andalusia sobretot. Però a Espanya no hi ha cap estudi en l’àmbit turístic sobre això i crec que serà el gran repte. Primer, s’ha de combinar l’audiovisual i el turisme fent campanyes de promoció conjuntes. I segon, s’ha de convèncer tothom de la idoneïtat d’aquest binomi però necessitaríem xifres per posar-ho tangible. A altres països com Nova Zelanda, Malta, Regne Unit o Islàndia s’ha fet com a estratègia de país. Aquí no.

 

Com ajuda el cinema a fomentar el turisme?

De diverses maneres. Una perquè el fet que un espai surti en una pel·lícula, una sèrie o fins i tot en un videoclip, ajuda a aquella imatge a posicionar-se turísticament. Des de l’època de Manhattan de Woody Allen amb Nova York ho hem vist mil vegades. Per altra banda, veure un lloc en una pel·lícula fa que hi hagi gent que tingui interès a visitar-ho. La tercera, aconsegueix captar un tipus de públic molt específic, els setjetters que tenen com a principal motivació conèixer els llocs a on s’ha rodat. Això et porta a un tipus de públic segmentat molt interessant. I el quart aspecte, molt important, és que permet crear una oferta turística diferent. Crear rutes guiades o no, tenir moviemaps, aplicacions perquè es puguin conèixer determinades localitzacions. Hi ha tota una oferta de turisme cinematogràfic que pot diferenciar unes localitzacions d’unes altres.

 

Vas ajudar a crear Barcelonamovie.com. Moviewalks, una web amb passejos per la ciutat relacionats amb rodatges de pel·lícules com Vicky Cristina Barcelona, Salvador o Todo sobre mi madre, per posar un exemple. Explica’ns, com va néixer aquesta web?

Va ser innovadora quan es va crear el 2007, ja que era la primera web d’aquest tipus. Va ser una proposta que va sorgir del CETT per part meva. La Barcelona Film Commission va aportar el seu coneixement i background. El consorci de Turisme de Barcelona va ajudar econòmicament per portar-la endavant. I jo vaig aportar el meu coneixement. Era innovador el plantejament de rutes molt treballades, lliures i en format pdf. Ara estàs desfasat. Hi va haver canvis a la Film Commission i Barcelona Turisme va deixar de ser un tema prioritari. El dret d’explotació és del CETT i es pot consultar tot i que no està actualitzada des del 2009. Jo confio que en el futur es reprengui. A veure si podem fer una cosa molt més pensada pel segle XXI: amb una gran base de dades a partir d’actors, directors, localitzacions i que cadascú es munti el seu propi itinerari.

 

 

Últimes notícies

Aquesta setmana comença el Serielizados Fest

El festival dedicat a les sèries de televisió

S’ha rodat a Barcelona 'Under Attack'

Llargmetratge documental italià

Torna Pantalla Barcelona

Segon cicle del 9 d’octubre al 12 de desembre