Missatge d'error

Notice: Undefined index: environment in include_once() (line 586 of /var/www/app/www/sites/default/settings.php).

Anna Soler-Pont: "Les sinergies entre literatura i audiovisual són imparables".

28/01/2019

Entrevistem a Anna Soler-Pont, fundadora l’any 1992 de l’agència literària Pontas. Després d’un viatge a El Cairo i una trobada amb Naguib Mahfouz, la seva vida va canviar i una jove filòloga es va convertir en agent literària. L’agència també va evolucionar fins a crear Pontas Films. Així que està als dos costats del llibre, tant gestionant els drets literaris dels seus autors com produint pel·lícules basades en els seus llibres o ajudant-los a fer que altres els adaptin al cinema.

Com acaba una estudiant de filologia àrab creant una agència literària com Pontas després de conèixer Naguib Mahfouz?

Amb moltes dosis d’il·lusió, moltes hores de dedicació i la clara voluntat d’intentar fer de pont entre cultures, literatures i lectors.

 

Has sigut totalment autodidacta. No tenies experiència com a agent literària. Com van ser els inicis?

Vist amb perspectiva va ser molt dur, perquè quan ets jove i no saps pràcticament com funciona res és molt difícil que t’escoltin i et facin cas... Però amb molta dedicació i molta perseverança han passat vint-i-sis anys i l’agència Pontas actual és la que somiava aquella jove aventurera.

 

Has tingut sempre present, abans de crear Pontas Films, les possibilitats cinematogràfiques de les obres dels autors i autores que representes?

Gairebé sempre. El cinema sempre ha sigut una de les meves passions i si quan llegia “hi veia” la pel·lícula, sense dubte aquella obra m’atreia més que una altra per representar-la.

 

Com una agent literària fa el salt al món de l’audiovisual i decideix crear Pontas Films?

Va ser un pas molt natural. Potser perquè de tant intentar que els productors ens compressin els drets audiovisuals per adaptar novel·les, i de tant intentar entendre com funcionava la indústria audiovisual vam acabar produint...

 

El teu primer projecte com a productora, també va ser el teu primer projecte com a guionista. Què va significar per tu i per la teva productora Rastres de Sàndal?

Va ser un projecte que va trigar set anys a arribar als espectadors, des de la primera versió del guió fins que va estrenar-se a les sales de cine i diria que va ser un viatge d’aprenentatge i el meu pont particular entre la literatura i el cinema. Sempre serà una pel·lícula molt important per a nosaltres.

 

Davant de la masculinització de la professió, Pontas Film va decidir que els principals equips per les seves produccions estarien dirigits per dones. És una cosa que sempre has tingut molt clar, no?

Sí, la decisió la vam prendre el 2013, quan encara no havia esclatat tan fort el debat que hi ha ara. És cert que l’ideal és sempre buscar bon talent, bons professionals, siguin homes o dones. Però vaig adonar-me que si no ens hi fixàvem, pràcticament tot l’equip tècnic hagués estat format per homes, tots grans professionals, però homes. I jo sempre m’hi fixo. Per equilibrar la balança i trencar les inèrcies. El mateix m’ha passat com agent literària: si no ens hi fixéssim a l’hora de decidir a qui representem, tot i buscar la qualitat i el talent literari, tindríem un catàleg format majoritàriament per escriptors homes... i a l’agència Pontas sempre hem volgut prioritzar la representació d’escriptores.  

 

L’agència Pontas no només representa a escriptors i escriptores sinó que també gestionar els drets per portar les seves obres a una adaptació cinematogràfica. Quins són els projectes que desenvolupa al capdavant de l’agència en el sector de l’audiovisual?

Per exemple l’adaptació de También esto pasará de la Milena Busquets, que desenvolupa Lastor Media per convertir la novel.la en llargmetratge, o la d’Amnesia, de l’argentí Federico Axat, que s’està desenvolupant allà com a sèrie de televisió, ... i tantes altres!

 

Un bon exemple és l’èxit de les novel·les de Dolores Redondo amb la “Trilogía del Baztán” que ara mateix s’està rodant la segona i tercera part a la nostra ciutat. Quina és la implicació de l’agència en un projecte com aquest?

Nosaltres vam vendre els drets d’adaptació de les tres novel·les a una productora i a partir d’allà la nostra missió és vetllar per l’acompliment dels contractes, vetllar perquè els guions, tot i la traïció que comporta sempre una adaptació, siguin respectuosos amb el que jo anomeno “l’ADN del llibre”;  i també per assegurar que l’autora està informada de cada pas (al principi tot és lent i sembla que no passa res i al final tot s’accelera i arriba el dia de convidar l’autora al rodatge i fins i tot de convidar-la a sortir en una escena com a extra!).

 

Quin és el paper de l’agent literari en la compra dels drets audiovisuals d’un llibre?

Doncs trobar una productora interessada a adaptar el llibre o atendre la petició de productors que han descobert el llibre pel seu compte, negociar el contracte, redactar-lo, acompanyar els autors en tot el procés d’espera fins al rodatge i l’estrena, etc. Sempre volem llegir els guions i assegurar que els nostres representats estan d’acord amb l’adaptació (tot i tenir clar que hi haurà molts canvis, perquè el llibre és el llibre i l’adaptació és un nou producte cultural on no hi cap tot ni es pot “traduir en imatges” tal qual). O si més no, que estan informats i preparats per assumir “les traïcions”.

 

Quins elements ha de tenir un llibre per ser adaptat al cinema i quin és el seu recorregut?

Una bona història, uns personatges interessants... cada pel·lícula és un món i depèn molt de la visió que tinguin els productors o el director o la directora.

 

Fer atractiu un projecte a ulls de les productores deu ser difícil. Com ajudeu o acompanyeu als vostres autors a fer aquest pas?

Elaborem documents de reforç, tenim molt clares les referències, o els perquès d’una possible adaptació... Intentem que els productors llegeixin la novel·la, això és el més difícil, perquè tothom té massa projectes en cartera o en espera.

 

S’han creat ponts de trobada entre les productores i les històries a través de pitchings com Tabook’s que es fa al Festival de Sitges o experiències com Rodando Páginas. Com creus que ajuden aquests tipus de projectes?

Són molt interessants i nosaltres hem participat en més d’una ocasió. Tot el que faciliti els punts de trobada entre llibres i pantalles per mi és positiu.

 

L’ICUB a través de la Barcelona Film Commission ha posat en marxa el LAAB, el laboratori d’adaptacions audiovisuals de Barcelona. L'objectiu de la iniciativa és afavorir l'adquisició de drets de la propietat intel·lectual d'obres literàries per part de productors o programadors del sector audiovisual. Entre 30 obres literàries que es presentin a la convocatòria s’analitzaren i s’escolliran 6 a les que s’ajudarà en un primer pas econòmicament per convertir-se en guió. Què en penses d’aquest tipus d’iniciatives a l'hora de fomentar la producció audiovisual?

Només puc dir que em sembla molt positiu. Però sé que els productors tenen molt poc marge de maniobra per involucrar-se en molts projectes a la vegada, el procés de desenvolupament i producció d’una pel·lícula és lent, com a mínim (i anant molt ràpidament) calen dos anys... per tant hi ha més llibres que possibilitats de veure’ls adaptats. És un embut!

 

Creus que facilitarà la connexió entre sectors editorial i audiovisual?

Sí, i això sempre és bo. Les sinergies entre literatura i audiovisual són imparables.

Últimes notícies

Cicle de documentals amb motiu del 25 N a la Bonne

Els dimarts del 5 al 19 de novembre

Dart Film Festival

L’art vist a través dels documentals

Arriba el FESTIVAL DE CINEMA I DRETS HUMANS DE BARCELONA

Més de 90 films compromesos amb els drets humans

Es grava l’espot de la Marató 2019

Amb una gran pinya castellera amb milers de persones