Els orígens d’aquest monument cal trobar-los en la primera guerra carlina (1833-1840). Aquest conflicte s’inicià arran de la mort del rei d’Espanya, Ferran VII (1833). A l’hora d’establir la seva successió sorgiren dues alternatives: la carlina, dirigida per Carles, germà del rei, i la liberal, encapçalada per Isabel, filla de Ferran VII. Ambdues opcions s’enfrontaren militarment, donant lloc a la primera guerra carlina. Ripoll era una població liberal, que els carlins volien ocupar per la seva situació estratègica i pel prestigi que tenien les armes de foc que s’hi fabricaven. Les tropes carlines, després de diversos intents fracassats per ocupar Ripoll, iniciaren l’atac definitiu el 19 de maig de 1839. Els ripollesos resistiren, sense rebre reforços, vuit dies. El 27 de maig entraren a la vila, cremaren algunes cases i feren 107 presoners. En finalitzar la guerra, s’instituí la festa del 27 de maig, a fi d’homenatjar els vilatans que defensaren la vila davant els carlins. El 1896 va néixer la idea d’erigir un monument i el 27 de maig es posà la primera pedra. El 27 de maig de 1897, s’inaugurava el monument, que estava format per una columna, sobre la  qual s’hi trobava l’escultura femenina que representava Ripoll i que portava l’escut de Ripoll a un costat i a l’altra aguantava la palma del martiri.