La Catedral és la construcció que potser millor reflecteix el pas del temps i les petges que aquest deixà en la ciutat. Les obres de la catedral gòtica s'inicien l'any 1347, i continuaran fins a mitjan segle XVIII, i a les dependències comunitàries de la Canònica, fundada al segle XII.

La capçalera, un dels elements més singulars de l'edifici, es caracteritza per l'absència de murs entre les capelles, les quals configuren d'aquesta manera, un doble deambulatori al voltant de l'altar. La planta de la catedral és de tres naus sense creuer, amb capelles laterals entre els contraforts i coberta amb voltes de creueria. Del conjunt de les capelles de la basílica, en destaca sobretot la dedicada a la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat. Construïda entre els anys 1672 i 1725, es tracta d'un exemple de barroc madur, simbiosi d'arquitectura, d'escultura i de pintura, que utilitza els recursos de teatralitat propis d'aquest estil.