El castell de Foixà, origen del municipi de Foixà, va ser construït segurament a la segona meitat del segle XIII, que és quan està documentat per primera vegada. Va ser modificat al segle XVI i, posteriorment, als segles XVIII i XIX. El turó on s'aixeca el castell, que sembla que va ser allargat artificialment per aixecar-hi la muralla, és una talaia magnífica des de la qual es dominen gairebé totes les terres de l'antic comtat d'Empúries.
Les parts més antigues del recinte construïdes al segle XIII són una capella dedicada a Sant Marc, a l'angle sud-est una torre semicircular que en la part inferior es converteix en l'absis de la capella, un talús, i la muralla del recinte, que envolta el barri de la Vila. La capella conserva el seu altell i volta de canó. A l'interior reproduccions dues tombes gòtiques: una làpida de Bernat Guillem de Foixà, mort el 1362, amb la figura jacent del cavaller, i un sarcòfag de Guillem de Foixà, mort el 1459 i el seu fill fra Alemany, mort el 1476. Aquests sepulcres es troben avui a l'Església de nostra Senyora de l'Esperança, a S'Agaró.
També dins del recinte s'alça un palau format per dos cossos en forma de T. A l'interior, es destaquen dues petites estances, cobertes amb volta de canó, antiga presó. També són notables les cavallerisses, avui museu nàutic, el celler i nombroses sales cobertes amb volta d'aresta. La volta de la cuina és de forma de palmera.
A partir de 1978 amb la compra per part d'Antonio Bonamusa i Núria Mir, es rehabilita el castell, amb una reforma i rehabilitació integral interior i als seus jardins. L'actuació interior dins el palau, encara que moderna, respecta els seus elements de decoració medieval, uns existents i altres afegits. Els jardins en desnivell presenten unes excel·lents vistes de l'Empordanet i de l'entorn. Hi ha un pati interior pavimentat.