Mas documentat des del s. XIV. Altres noms que ha tingut en el decurs de la seva història són: Mas Rossinyol, Mas Rossinyol de Moragues, Mas Aguilera del Pla i Mas Macià (a partir del segle XIX) amb el qual se’l coneix actualment.

La masia de Can Macià és una construcció autòctona catalana: teulada de dos vents i parets blanques d’on sobresurten les pedres que dibuixen el marc de la porta d’accés. Orientada al sud per rebre tota la llum de la jornada i amb un rellotge de sol que ens diu que el temps no s’atura.

La masia disposa de diferents espais destinats a la producció vinícola, la vivenda, els animals i una capella datada de 1927.

La casa pairal: Es conserva decorada amb elements de diferents èpoques. Segueix l'estructura de la masia catalana on en el primer pis hi tenien els estables a una banda i la cuina a l'altre banda, permetent escalfar les habitacions del pis superior, ubicades també als laterals de la casa. 
Al pis superior, on en els seus orígens s'hi guardava el gra, que feia d'aïllament, ara hi trobem les golfes-museu on s'hi col.leccionen objectes antics.

La capella: És una construcció d’estil popular amb un sabor historicista neogòtic, que es constata clarament en la utilització de carreus ben tallats i regulars, i especialment en els arcs ogivals de les obertures del campanar i en els pinacles que culminen l’estructura.

A l’interior destaquen unes pintures murals sobre tela de regust vuitcentista a l’altar major realitzades l’any 1927 per Josep Pey i Farriol, basades en la tradició de l’aparició a Barcelona de la Mare de Déu de la Mercè la nit del 2 d’agost de 1218 a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, per manar-los la fundació d’un ordre per a redempció dels captius, els mercedaris. L’altar està presidit per una imatge d’alabastre de la Mare de Déu de la Mercè.